Magna concentración frente a la Conselleria de Economía en Barcelona

septiembre 21, 2018

Gente llegada de distintos lugares de la gegrafía de Catalunya,  nos encontramos anoche frente al lugar de “autos”, delante de la Consellería de Economía de la Generalitat de Catalunya en Rambla de Catalunya-Granvía, donde hace un año empezó el mal sueño de los Jordi’s, Sánchez President de l’ Assemblea Nacional de Catalunya, Cuixart President d’Òmnium Cultural, nuestros compañeros, que por estar al frente de aquella movida: intentar que la policia no entrase como lo hizo, sin previo aviso, llevándose todo el material que encontraron, siguen en prisión acusados de sedición.

Jordi Sánchez, con el permiso de unos policias que le instaron a hacerlo, se subió en el capó de un coche para pedir que nos fueramos a casa.

Pero, dadas las circunstancias, nadie le hicimos caso. Sánchez y Cuixart intentaron hablar-negociar con la policia, que entró sin permiso. Es otra de las causas que le imputan.

Se llevaron mucho material.

En la calles, Nadie se movió. Era importante el clamor exigiendo que  se fueran, mientras los Jordi’s nos lo pedian a nosotros, ciudadanos de este pueblo que ve truncados sus anhelo de República e Independència.

Ayer de nuevo nos reunimos en aquel lugar, muchos, no es preciso que nos cuenten.

Sabemos que todos tenemos un mismo anhelo: Libertad para nuestros presos y exiliados.

Cuando seamos libres seran recuerdos imborrables. Nuestra Historia viene de lejos. ¡Venceremos!


Equivalències dràstiques. David Fernández

septiembre 21, 2018

«Ningú no comprèn ningú». La Trinca

Ningú no comprèn ningú i comparar, sovint, no és gaire recomanable. Però a vegades, només a vegades, pot resultar útil com efecte mirall pedagògic. I projectar similituds pot ser massa eloqüent. Si la memòria sempre és un punt de partida i si la imaginació permet posar-se en el lloc dels altres –i en el lloc hipotètic d’un mateix–, intentem-ho. És ficció, ucronia –o no tant– i segur que distopia amb ressons grecs: però provem de traslladar a tot l’Estat el moment polític autoritari i repressiu que sobrevivim a Catalunya. Eloqüències dràstiques i equivalències demofòbiques, multiplicant numèricament amb base demogràfica (47 milions, 6,2 cops més que la població catalana) el que ens passa avui, ara i aquí.

Posem per cas que l’estiu funest del 2010, després de nombroses mobilitzacions socials i la retallada per part del Tribunal Constitucional Europeu de l’Estatut d’Autonomia d’Espanya votat en referèndum el 2006, arrenca un moviment democràtic que reclama el dret a decidir. Ho fa, a més, quan la ‘troica’ ha imposat –en nom de l’austeritat, el rescat bancari i les desigualtats– una draconiana reforma estatutària de l’article 135. Un municipi espanyol de 53.555 habitants, Arenales del Monte, ha fet un consulta sobre la recuperació de la sobirania popular. Ha estat prohibida per la UE, però en els dos anys següents al 58% dels municipis i capitals de l’Estat –és a dir, a 4.764 localitats– s’autoorganitzaran consultes similars i es recolliran 5 milions de vots favorables a la sobirania política democràtica. D’acord.

Posem per cas que el setembre del 2012, 12 milions de ciutadans prenen els carrers de Madrid amb aquesta demanda, que es convoquen eleccions anticipades i que el reclam d’un referèndum com a sortida, que avala el 80% de la societat espanyola amb un suport transversal des de la dreta liberal fins a l’anticapitalisme, centra l’agenda política. I s’intenta. El novembre del 2014 els tribunals europeus prohibeixen la consulta convocada pel govern, que és substituïda per un procés participatiu –també prohibit– on prenen part 14 milions de ciutadans i ciutadanes, el 30% de la població. El president del govern i altres ministres seran anys després condemnats per desobediència. D’acord.

Al port de Santurtzi, en ferris, arriben 33.480 policies antiavalots, és a dir, un exèrcit –i els estibadors es neguen a abastir-los

Posem per cas que el conflicte avança i s’enquista, que la UE no arbitra cap sortida democràtica i que nega tota política resolutiva. Es tornen a convocar eleccions i el sobiranisme revalida la majoria absoluta al Congrés i el Senat amb un 48,5% dels vots –com Felipe Gonzalez el 1982–. Anuncien que en 18 mesos es farà un referèndum d’autodeterminació per recuperar una sobirania escapçada. La UE ha tombat en els darrers anys fins a 40 lleis emanades de la sobirania del Congrés, moltes de caràcter social clar encara que tímid. Triguen una mica més, però finalment es convoca el referèndum per a l’1 d’octubre del 2017. D’acord.

I arriba el dia. Tots els tribunals europeus –i Europol–, en nom de la llei i en contra de la democràcia, adduint la indissoluble unitat europea i el valor suprem de la ‘unitat de mercat’, activen l’aparell repressiu i la trinxadora judicial per evitar-ho. 10 dies abans del referèndum s’escorcollen 254 seus i locals i són detinguts 86 membres del govern, acusats d’estar rere l’organització del referèndum. Es tanquen arbitrariàment 868 pàgines webs. Al port de Santurtzi, en ferris, arriben 33.480 policies antiavalots, és a dir, un exèrcit –i els estibadors es neguen a abastir-los–. Al mateix temps, s’intenten assaltar sense cap ordre judicial set seus de partits polítics. 240.000 persones es concentren pacíficament davant la seu de la conselleria d’Economia. La portaveu de la UE, Sting of Santamary, anuncia que no hi haurà ni urnes ni paperetes ni referèndum. D’acord.

Però arriba el primer dia d’octubre. Cap força policial és capaç de trobar ni una sola urna de les 62.000 que un potent entramat social ha dut fins al darrer col·legi electoral. Ni una sola. El 43% del cens surt a votar enmig d’una violència institucional mai vista. Urnes contra porres, es produeixen brutals càrregues policials, 6.609 ferits i sis persones perden la vista d’un ull per impacte de bala de goma. Però la violència institucional fracassa per una massiva desobediència civil, pacífica i no-violenta i només és capaç de clausurar 570 col·legis de 14.353. No pot impedir que votin 14,17 milions de persones. I un 90% voten sí i, per tant, s’obtenen 893.000 sufragis més que al referèndum de l’Estatut vigent. Segons dades patronals, dos dies després es produeix la vaga general més massiva –92% de seguiment– des del final de la dictadura. D’acord.

El cap de la policia espanyola i 23 càrrecs més són processats per organització criminal i sedició. A la causa general, resultaran investigats el 80% dels alcaldes espanyols

Tot es precipita. El fiscal general europeu edita un PDF –’Plus dure sera la chute’– i anuncia una querella per rebel·lió per haver posat urnes i donar la paraula a la ciutadania. El 16 d’octubre els dos portaveus dels màxims organismes civils, amb un milió de socis i 300.000 respectivament, són empresonats. El 27 d’octubre, a les escales del Congrés, es proclama políticament, sense implementació jurídica posterior, la República. A la tarda, el Parlament Europeu recorre a l’excepció i aplica per primer cop l’article 155. Intervé l’autonomia, destitueix el govern, dissol el Parlament, cessa 1.612 càrrecs públics i imposa eleccions anticipades. I les torna a perdre. Amb altíssima participació, el sobiranisme revalida la majoria i encara guanya vots. Mentrestant, al carrer, l’extrema dreta protagonitza fins a 938 agressions. Pocs dies després, mig govern espanyol ja és a l’exili i l’altre mig és empresonat. El tribunal engarjola també la presidenta del Congrés per haver respectat el debat parlamentari. Hi haurà gairebé 9.000 investigats. Fins i tot, el cap de la policia espanyola i 23 càrrecs més són processats per organització criminal i sedició. A la causa general, resultaran investigats el 80% dels alcaldes espanyols. Si això fos així, només en un mirall comparatiu i en la hipòtesi de democràcia fallida, avui a l’estat espanyol, doctrina del xoc, hi hauria 55 presos polítics, 43 exiliats, 6.417 alcaldes investigats i, en la peça principal d’un judici sumaríssim, 112 membres del govern que ha guanyat les eleccions que la UE sempre ha perdut afronten peticions de 30 anys de presó que equiparen posar urnes pacíficament amb rebel·lió i alçament violent. D’acord.

De sobte, però, fruit de la corrupció i del conflicte obert, una moció de censura tomba el govern dretà de la UE i dona el poder al Partit Socialista Europeu, amb el suport del moviment sobiranista. El bloqueig és notori, però en una polèmica i primera proposició no de llei que insta a un diàleg preliminar, que finalment decau, es produeix el debat parlamentari. I el portaveu socialista, Joseph Zaragoza, surt a l’estrada i diu: «Es pot parlar de tot, menys del referèndum». I així estem encara. I aquí seguim tanmateix. Fins que ens deixin en pau. Val a dir, fins que ens deixin votar.


21 de Septiembre: Día Internacional de la Paz

septiembre 21, 2018

La Asamblea General de las Naciones Unidas decidió que todos los años, el 21 de septiembre, se dedique al fomento de los ideales de Paz en todas las Naciones y Pueblos del orbe, a partir de aquella Declaración Universal de los Derechos Humanos proclamada el mes de diciembre de 1948.

Yo proclamo que urge Paz, para afianzar la Paz.

Que significa PAZ, palabra que a menudo nos ponemos en boca pero algunos, desconocen su significado. NO se trata solo de ausencia de guerra. Paz equivale a igualdad en las diferencias.

PAZ es Justicia y Equidad para todos los que habitamos la Tierra, no importa su procedencia, su clase social. Si nos faltan, es imposible vivir en paz.

URGE poner énfasis en el Desarrollo Sostenible-Social-Económico para todas las personas del PLANETA. Garantizar  la protección y Respeto global de sus Derechos:

-Educación, que nos-les ayudará a pensar-decidir, a ser libres.

-Sanidad, que nos proteja la salud y bienestar corporal.

-Trabajo, gracias al cual sobrevivir y disfrutar de la vida, la familia, los amigos.

-Vivienda. Donde morar con nuestras familias hijos abuelos, allegados.

-Agua fuente de vida, sin la cual acabaría la vida sobre la tierra. Que a nadie le falte -mínimo 30 litros día- por persona que deben ser gratuitos.

-Electricidad con precios asequibles.

-Comida. La imprescindible, fruto del trabajo que nos permitirá costearla.

¿Cuáles son nuestros Deberes?

EXIGIR a quienes gobiernan el mundo:

-LEALTAD a unos principios, que a nadie le falte lo necesario para vivir y morir junto a los suyos. Que NO deban emigrar lejos de sus países para conseguirlo.

-Que cumplan con rigor sus mandatos, y no olviden que están al Servicio de todos.

-Que es un Servicio con caducidad máxima de 8 años. NO un Oficio a perpetuidad.

¿Urgencia máxima?

Erradicar la pobreza extrema. Acabar con las Armas y todas las prevendas y mentiras de quienes nos dominan

 

 

 


Fabricar Armas y puestos de trabajo. Pepe Beunza

septiembre 21, 2018
Nada mas lejos de mi intención que banalizar el sufrimiento de los parados.
Estuve en el paro en la crisis del 82, no había trabajo de nada, tenía una hija pequeña y no había ayudas sociales.
Se lo mal que se pasa y no lo olvido.
Si hablamos de puestos de trabajo hay que explicar muy bien a que nosreferimos.
Hay puestos de trabajo que crean riqueza y otros que la destruyen.
Por ejemplo, los accidentes de tráfico crean puestos de trabajo y consiguen avances en cirugía
y traumatología, pero a nadie se le ocurriría defender los accidentes de tráfico por estos motivos.
Lo mismo pasa con la guerra y la venta de armas. Crea aparentemente puestos de trabajo, pero destruye la vida. Sin embargo, vale la pena estudiar el tema
desde el punto de vista económico pues hay trampa y la realidad es que son industrias que se mantienen a base de subvenciones estatales y que además destruyen puestos de trabajo.
En un magnifico escrito de Xabier Bohigas de 2011 nos explica que ya el Premio Nobel de economía Leontief en 1961 demostró que la reducción del gasto
militar provocaría evidentemente una reducción de puestos de trabajo en este sector pero que crearía el doble en otros sectores.
También nos explica Bohigas en un trabajo de 2007 de Robert Pollin y Heidi Garret del Departamento de Economía de la Universidad de Massachussets que si en USA se invirtieran 1.000 millones de dólares en diferentes sectores,  militar, educación, sanidad, transporte público o infraestructuras, el resultado es abrumador.
En todos los sectores se generan mas puestos de trabajo que en el sector militar.
En sanidad o rehabilitación de viviendas se generarían un 50% mas de puestos de trabajo, pero en educación o  en transporte público se generarían mas del doble de puestos de trabajo que en el sector militar.
Son transformaciones que no se pueden hacer de un día para otro pero que es necesario empezar cuanto antes.
Estos son los temas que deberían estudiar los sindicatos cuando se plantea acabar con la criminal fabricación y venta de armas y, no utilizar los puestos de trabajo como coartada para el gran negocio de unos pocos.
No queremos seguir cavando nuestra propia tumba a la espera de que alguno de los dementes que nos gobiernan y pueden apretar el botón nuclear se les ocurra enviarnos al otro mundo con un magnifico holocausto nuclear.
Es un tema no solo de economía o de ética sino sobre todo de supervivencia como especie humana.
Caldes septiembre 2018
Pepe Beunza.
objetor de conciencia 1971

Granollers està de dol. Plora la mort de dos joves i dos de ferits per accident de trànsit

septiembre 20, 2018

La mort de dos joves d’accident a l’alçada de Vallgorguina Marti Batallé i Salvador Pocurull i altres dos ferits Pau Navarro -greu- i Òscar Oller menys greu que ja ha estat donat d’alta, mentre viatjaven direcció Girona per a veure el partir de futbol Girona/ Celta ha sacsejat la ciutadania.

Coneguts per la seva trajectòria en el món de handbol, per la seva joventut -19 anys-, per les famílies a les quals pertanyen molt conegudes a la ciutat, la commoció ha estat notable.

Granollers va suspendre el Ple de l’estat de la ciutat, per tan dolorós esdeveniment. Pau Navarro es fill d’un Regidor de la CUP Eduard Navarro.

El BM Granollers, Club del que formaven part els joves, ha suspès totes les activitats previstes aquesta setmana i ha emès un Comunicat expressant el seu pesar a les famílies.

Les expressions de dolor i acompanyament dels joves de la ciutat a les famílies afectades ha estat impressionant.

Els que hem patit casos semblants ens sentim commoguts i els acompanyem en el seu dolor. Desitgem al Pau Navarro una prompta recuperació.

 

 


Federico Mayor Zaragoza. La voz inaplazable

septiembre 20, 2018

Manos y voces unidas para la evolución pendiente y apremiante.
La voz, inaplazable.
Si no, delito de silencio cómplice.
Transcribo un poema del 10 de mayo de 1995 publicado en “Terral”:
“La voz herida
hoy
que se creía
invulnerable.
Al amparo
del pasado
refugiada,
oculta,
la voz estuvo
silenciosa,
silenciada.
La voz
a veces
no fue voz
por miedo.
La voz que pudo ser
remedio
y no fue nada.
Cuando al fin
se decidió,
fue voz baldía,
voz alcanzada
en pleno albor
de la palabra,
al iniciar el vuelo.
Si hubiera sido
inesperada,
intrépida,
hubiera influido
en el cambio
de sentido,
hubiera iluminado
inéditos
senderos,
inexplotadas y apacibles
sendas de futuro.
Por haber sido contenida,
llegó sin embargo,
solamente,
desoída,
a las oscuras y azarosas
orillas
del presente”.
París, 10.5.1995
Ha llegado el momento de la palabra.  Manos y voces unidas para la evolución pendiente y apremiante.
Ha llegado el momento de la voz firme e intrépida.  En otro caso, seguirá siendo desoída…

Maria Aurèlia Capmany cantada-musicada per Carme Sansa i Jaume Mallofré

septiembre 19, 2018

M’adhereixo a les paraules amb les quals ha posat punt final l’actriu Carme Sansa acompanyada a acordió per Jaume Mallofré al recital poètic-musical recordant Maria Aurèlia Capmany a la Casa de Cultura Sant Francesc de Granollers:

 

Mai no seré prou vella ni prou covarda

per no tornar a començar de cap i de nou

i amb les mans buides…

Vesprada de Poesia cantada-musicada amb veu exquisida per la Carme Sansa. Gran professional, sap com incitar a pensar, a escoltar, a decidir…

Deliciosos i punyents Retalls de la Maria Aurèlia Capmany, aquella dona especial que va defensar sempre homes i dones, polifacètica, interessada per la vida i les persones. Pensaments i texts molt ben escollits,  recitats o cantats, amb tonades conegudes.

Ben trobades fórmules per encomanar passió per la poesia i la prosa, suara avorrida. Massa vegades no li sabien donar el to adient. La Carme Sansa sí sap fer-ho.

Bon acompanyament a l’acordió i també amb la veu de Jaume Mallofré.

 


A %d blogueros les gusta esto: