L’Orquestra de Cambra de Granollers va presentar-se: Magistral

 

Extraordinari primer Concert de l’ OCGr de la temporada amb un Teatre Auditori ple a vessar. Mai havia viscut tant entusiasme. Se’l van guanyar.

Gran presentació per part del Director Corrado Bolsi. Ens va posar d’entrada la mel a la boca i, a vegades, pot ser perillós. Van oferir un Programa molt escollit, ben laborat, amb resultat d’Excel-lència. Res va fallar.

Segons deia l’enuciat: El concert s’ha concebut com un profund viatge musical de la mà dels tres compositors i de tres obres escrites en un àmbit geogràfic restringit –Berlín, Viena i Praga–. A la primera part, Mendelssohn acostarà el públic a la immensitat d’un mar en calma –amb Obertura Mar tranquil i viatge joiós– i Mozart descobrirà l’Europa agitada del classicisme –amb la Simfonia número 38 en re major, Praga–. A la segona part, Beethoven embarcarà l’espectador en un viatge intern a través d’una de les obres més importants i profundes que ha escrit, la Cinquena simfonia.

Si la primera part van ser F. Meldenssohn amb l’Obertura Mar tranquil i viatge joiós op.27 que ens va sonar a meravella, i W.A. Mozart amb la Simfonia num.38 en re major K504, “Praga”, excelsos els tres moviments, l’Apoteosi va arribar amb L,V Betthoven i la seva Simfonia num.5 en do menor, op.67 amb els quatre moviments.

Bolsi ens va explicar què escoltaríem, on posar major atenció. Pel que fa a la Simfonia de Mendelssohn ens va instar a descobrir a través dels sons:  la calma i l’espera, el veler, la flauta que avisa que es poden llevar veles, el timbal que anuncia terra a la vista. Les fanfàrries de benvinguda, els acords finals quan mira el mar i agraeix al vent que l’ha conduit a port. Tothom amatent a tot el què ens oferien el músics, abstrets amb el seu art-ofici.

Mozart, com sempre, sorprenent amb el seu viatge a la felicitat. Segons Bolsi, Mozart mai va estimar res ni ningú, únicament Praga -va recordar les Bodes de Fígaro- . Amb el seu Himne a l’Alegria, viatja on ser feliç,  i ho fa palès  amb tons majors . La música dona sentit a l’esperança.

Gràcies a la recerca d’un món millor, tots vivim el nostre viatge, confiats.

L’apoteosi va arribar amb la Cinquena de Beethoven, peça extra, escrita en moments complicats per Europa: Napoleó, Viena ocupada amb aquella guerra sàtrapa, quan Beethoven escriu aquella Simfonia. 1er Moviment de pesar, 2on elegíac-religiós. Violes i Xelos com a maquinària de vapor i tecnologia, la que comportarà una millor societat.

Va dir que per primera vegada dins una Simfonia, es transmet el sentit d’esperança, de victòria.  El tercer moviment un Contrabaix i un Xelo inspiren inquietud.  Trompes i timbala recordaran el drama. El quart Moviment incita a l’esperança d’un millor futur.

Em demano, ¿què escriuria avui SXXI ?

Gràcies amics de l’OCGr i tots els que la fan possible. Recordo els seus inicis, quan  maldàvem amb Carles Riera, el seu gran instigador. Deu somriure i aplaudir fort, des del Cel.

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: