Manifest dels Amics de la Unitat Moral d’Europa 2018 a la Parròquia Santa Maria El Pi, de Barcelona

Acte entranyable en el que vaig tenir el goig de participar entre una vuitena de contertulians y dos presentadors.

El tema ho mereixia. Parlar de la Unitat Moral d’Europa en el moment que tot fa aigües, com es diu vulgarment, va ser un crit d’atenció a la situació que viu aquella enyorada Europa, per la qual hem maldat des de sempre. Jo, des que vaig tenir ús de raó.

Saben però?

La meva era l’Europa dels pobles, l’Europa dels ciutadans. NO l’Europa de l’Economia i del Poder ni, l’Europa d’uns pocs, aquells que tenen a seu abast el futur d’homes, Pobles i Nacions, així com les vides i bens dels s´hi mouen.

Fa 104 anys, el 27 de novembre de 1914, a l’Ateneu barcelonès un grup d’intel.lectuals catalans va preparar i signar un Manifest dels Amics de la Unitat Moral d’Europa que va ser molt ben acollit entre els antibel-licistes d’aquella Europa immersa en una guerra entre Estats i ciutadans del vell Continent.

Passats els anys, altre grup d’amics des de Catalunya, a l’emparo de l‘Associació Vibrant, hem recuperat aquella interessant iniciativa i dimarts, 27 de novembre, a la Parròquia El Pi de Barcelona, vam llençar el Manifest alhora que vam expressar algunes idees del què suposa, per a nosaltres avui, passats més de 100 anys, aquesta colpidora frase: Unitat Moral d’Europa.

Parlem de Moral? Existeix?

Vet aquí els meus pensaments, en tant que enunciats per a poder hi pensar-raonar.

Si féssim una Enquesta al carrer molta gent no sabria què respondre davant d’aquesta paraula tant decisiva per a la vida de tothom: Moral.

Per a una gran majoria, Moral els porta a pensar amb  Sexualitat i prou. Durant molts anys l’església ho va predicar, exigir del feligresos, potser no tant per a ells.

Per a mí te moltes connotacions de drets i deures.

El Be i el Mal, la Ètica, elements lligats al nostre Comportament, les Paraules els Pensaments i, de manera especial la Mirada envers els altres.

També s’assimila, a conflictes de religió. Com? Ajuden a dividir, sovint, a les ordres dels manaires que van al davant.

No els agrada als líders –siguin de l’ordre que siguin-, la nostra incredulitat, la nostra desobediència.

No permeten  que campem al nostre aire, seguint el què ens dicta el cor quan, el què està en joc per alguns,  son únicament les economies dels països que configuren les Nacions.

Son uns pocs que manen i dirigeixen vida i bens dels ciutadans. Nosaltres, els Pobles, hem deixat se ser lliures per a convertir-nos en súbdits. És un nou model d’esclavitud, la del S XXI.

Sortosament gràcies a gent avançada com els que aquesta tarda ens acullen i acompanyen, molts hem deixat de ser ramat, sense deixar de ser creients-practicants.

La tant enyorada Moral, fa anys ha transgredit. Ve dictada per l’Economia, la Política, la Premsa i uns pocs poderosos, en el seu afany de voler ser més que els altres: ser sempre els primers, el que tenen el poder i els diners. Els que tot ho  manen se n’han fet amos.

Per aquesta elit: Si no tens diners NO manes. Equival a dir: No ets ningú.

Quines son les nostres eines? Cadascú segur les te les seves particulars, afilades, a punt d’esgrimir.

Jo, des que tinc ús de raó, defenso dues armes: Educació i Paraula . Ambdues son d’expansió massiva, a l’abast i al servei de tots, petits i grans. Cal fer-les arribar a tots els habitants del Planeta. Encomanar els hi el nostre bon fer i coratge.

Sovint les hem mantenir camuflades, com ara al nostre país Catalunya.  Aspirem a ser PERSONES  de be, gent normal i preparada per a fer front a no importa què. Gent com la que recordo encara de quan era petita i, res era fàcil i no disposàvem de res.

Podem qualificar-les d’expansió massiva però, així com les mines d’expansió massiva maten, aquestes nostres armes inoculen Saber i Amor pels altres.

Enveges sempre n’hi han hagut però, el desfici d’ara, de ser sempre el més important,  el primer, és un vici que porta la gent a la perdició.

Motiu?  Massa sovint  la ciutadania calla, s’arronsa i, esdevé súbdit en tot el què abasta aquesta maleïda paraula.

Siguem lliures, oberts d’esperit. La nostra força radica en el poder-voler de la gent tota.

 

Parròquia El Pi. 27 novembre 2018.

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: