Derives: Stefano Puddu

Artista? El que és capaç de descobrir la bellesa on el demés no arribem

Art? Un tel molt fi, difícil de descobrir, amb mirades no educades..

Hi ha molts artistes? No, hi ha molts venedors d’imatges, veritables artistes, POCS

He començat així perquè se’m fa difícil parlar de la darrera Exposició que he vist la d’Stefano Puddu.  Increïble.

Sempre penso que ja ho he vist tot i, no és cert. Gràcies Stefano per a fer-nos la vida un xic més agradable. Aquesta mostra sorprèn… Això és l’Art! Art a partir de la creació genial d’aquest artista especial que, a partir de lo més simple i una dosi massiva d’imaginació converteix en harmonioses obres d’art allò que tenim a l’abast: paper, tul, gerros, fulles, imants.

Com afirma en un Text interessant que acompanya la Mostra:  fa temps que el món segueix una deriva inquietant, que ens interpel·la a tots.

Resistir-s’hi és una pugna diària per protegir allò que ens fa humans. A mesura que passen els anys, més clara se’m fa la necessitat d’aquesta lluita, i alhora la desproporció de forces. Així, la deriva del món genera les meves pròpies derives.

L’activitat creativa és, alhora, una zona alliberada i un territori sota setge.

L’organització de la vida ens esgota amb demandes asfixiants: patim per arribar a final de mes i, tot sovint, per empènyer el dia.

I a fora passen coses terribles. Mentre la meva etapa vital demanaria contemplació, el món reclama lluita.

El sentiment de disconformitat que m’ha dut a l’art també m’ha dut a la política. Dos espais que no respiren igual. El compromís polític neix d’una utopia estètica: el desig d’un món on la bellesa sigui valor primari, com la justícia o la igualtat. L’activitat creativa també és una manera de contradir l’ordre establert. Crear significa renunciar a tota seguretat.

L’art, com el viatge, és veritable quan et porta on no tenies previst. El repte és el de desplaçar la pròpia frontera, allunyar-se una mica de l’estereotip d’un mateix. Cal, eventualment, deixar-se dur i posar-se a disposició de la sorpresa. És aquest el moviment de la deriva.

 

Aquest és el títol genèric d’una petita sèrie d’obres que s’inspira en una cèlebre frase llatina, ‘memento mori, En aquest cas, memento mirar significa «recorda’t que has d’admirar, de sorprendre’t». És, per tant, una invitació a la contemplació perceptiva pura, al voltant del color i de la seva vibració.

La gràcia del tul és que el color està físicament incorporat a la seva xarxa fina, dotada alhora d’opacitat i de transparència.

La intensitat i els tons s’administren per capes lleugeres, que en part deixen veure les capes subjacents i en part les cobreixen. Això genera un efecte de vibració òptica molt peculiar, que vincula estretament l’obra i l’acte perceptiu. Per descomptat, aquest fet sol passar sempre. L’obra, en general, viu en la contemplació de qui l’observa. No té cap altra existència significativa.

Estic d’acord amb Stefano quan diu que nosaltres, els que observem assumim paper protagonista. Què sentim? Què veiem? Potser no te a veure amb el que ell volia inspirar…

Ho ratifica quan diu que tendeix a reduir el protagonisme de l’obra per donar-lo de nou a l’observador/a. El fet és que el tul també té una pega: és molt difícil fixar-lo. No es pot encolar, i la presència d’un vidre interfereix en la seva percepció. Aquí, doncs, experimento l’ús d’uns imants, petits però forts, per fixar les capes del tul al suport metàl•lic.

El cas és que els imants tal com es poden posar, es poden treure assegura així, l’obra, no està fixada de forma permanent. Es podria desmuntar i tornar a muntar de forma diferent. És doncs un exercici que qualsevol podria fer. Podria ser literalment la que recrea l’obra en un moment donat.

Es traspassa, aquí, un primer llindar. L’obra es despulla del fetitxisme que acompanya la seva composició física. Lliçó magistral d’art-filosofia. Gràcies Stefano

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: