En la mort de l’amic Mñor Jaume Traserra Cunillera

Avui dissabte, 26 de gener 2019,  a les 16h, l’acomiadarem a la Parròquia Sant Esteve de Granollers.

Quants records em vénen al cap amb la mort de Mn Jaume, així el nomenàvem sempre.

El setembre de 1944, quan tenia set anys, els meus pares em van portar a viure a casa d’uns oncles que no tenien fills. Arribada d’un poble molt petit El Pont de Vilomara a la ciutat de Granollers, No coneixia  ningú.

Poc a poc vaig  començar a conèixer les amistats dels oncles, la majoria dels quals tenien fills d’edats similars a la meva. Jo tenia set anys. El Jaume va ser un dels primers.

La seva  mare l’Eulàlia Cunillera, era la millor amiga de la meva tia Teresa.  El seu pare, Jaume Traserra, veterinari, ho era del meu oncle Josep, Director de la Fàbrica de Filats Roca Umbert al Carrer del Pont.

Els Traserra-Cunillera tenien una Pastisseria a la Plaça de la Porxada. Punt de trobada quan res era fàcil. Era extra.

Acompanyant a la meva tieta,  anava a jugar amb el Jaume, que tenia tres anys més que jo. Una de seves dèries era vestir.se de mossèn. Tenia tota la indumentària necessària que, els Reis cada any anaven ampliant i renovant.

Jugàvem a celebracions: ell deia Missa i feia Sermons, jo feia d’escolà i l’escoltava. Sempre acabàvem berenant a la pastisseria i menjant llaminadures.

El Jaume ja capellà, jo casada amb l’Oriol Muntanya  metge-estomatòleg al carrer Josep Mª Puntes des de l’any 1952, ens veiem sovint a la consulta on, el tema principal solia ser l’Art.

Va ser Mn Jaume que va celebrar la Cerimònia de Comiat quan, de mort sobtada jugant un partit de futbol, va morir el nostre fill Marc.  També quan d’un infart sobtat  va morir el meu espòs l’Oriol.

Els nostres  fills i els de la seva germana Carmen, casada amb el Narcís Barceló, que va morir molt jove, tenen des de sempre molta relació. Van compartir escola-y Universitat.  L’amistat ha perdurat en el temps.

El Jaume era un personatge singular, amb forta passió per l’Art i la Cultura, per la feina ben feta, per l’amistat. Passió que compartíem tots, petits i grans. Ens sabíem…

De conversa amena, sorneguer quan venia a tomb, va estar sempre on considerava que era oportú. Últimament, no tenia massa ganes de veure ningú que no fossin els seus més propers, els seus nebots als que estimava amb delit i sentia molt seus, rera la mort prematura i força sobtada de la seva mare.

Granollers ha perdut un ciutadà especial, irrepetible. Era un dels nostres referents. Jaume, sempre et tindrem present. Gràcies pel teu bon fer.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: