A pocs metres de distància s’estan celebrant dos judicis que han posat en escac la judicatura espanyola per la seva rellevància política i esportiva i, sobretot, perquè res no està sortint com estava previst. El més mediàtic dels dos és, sens dubte, el que se celebra al Tribunal Suprem i que jutja per rebel·lió els nou presos polítics catalans. En entrar a la cinquena setmana, i havent passat ja uns quants testimonis de la fiscalia, la més greu de les acusacions encara està per provar-se, igual que la de la malversació. Aquest judici, que, lògicament, té en suspens una part molt significativa de la societat catalana, és un atropellament en tota regla ja que la causa general contra l’independentisme ha desembocat en una instrucció que palmàriament és insostenible i que ha causat un dany irreparable a les institucions catalanes, els polítics empresonats i els exiliats.

Molt menys mediàtic és el judici a l’Audiència Nacional a Sandro Rosell, l’expresident del Futbol Club Barcelona acusat de cobrar comissions il·legals per partits del Brasil en els que va fer de mitjancer. La jutgessa Lamela va mantenir contra vent i marea la presó sense fiança durant gairebé dos anys encara que l’expresident es va oferir a posar com a fiança tots els seus béns, superant així la hipotètica quantitat perseguida i defraudada. Ha estat el cas de la història judicial amb una presó provisional més llarga per delicte fiscal i Lamela, igual que la fiscalia, no va afluixar la corda. Tot això va succeir fins a arribar a judici fa ara un parell de setmanes. El tribunal que el jutja va rectificar en les primeres sessions la presó provisional i li va concedir la llibertat provisional i sense fiança. Aquest dilluns, Dirk Hollstein, representant de l’empresa saudita que va contractar els serveis de Rosell, ha declarat com a testimoni de la Fiscalia i, per a sorpresa, suposo, del ministeri fiscal, ha ratificat la versió de l’expresident i ha col·locat  la justícia espanyola davant d’un seriós problema.

Pot ser que no hi hagi ni cas i que Rosell hagi passat dos anys injustament a la presó de Soto del Real primer i Brians2 després? És això possible, al cap i a la fi, després del que hem llegit durant aquests dos anys als escrits de la jutgessa Lamela, la mateixa, d’altra banda, que va portar inicialment la instrucció dels presos polítics catalans? Quina importància té que sota la seva presidència se celebrés al Camp Nou el Concert per la llibertat i passés la Via Catalana per l’estadi? El fet que els dos casos s’encavalquin en el temps multiplica la preocupació existent a la judicatura espanyola, que veu com es desfan com un terròs de sucre més enllà de les acusacions que s’han formulat i dels dos sumaris instruïts. És obvi que una carpetada al de Sandro Rosell deixaria a les beceroles la justícia espanyola davant d’un cas al Tribunal Suprem que acabarà a Estrasburg.

Mentrestant, sabem que el comissari Villarejo deia guanyar-se molt bé la vida amb el procés català. I utilitzava fons reservats, que mai no s’han explicat, però que tenien per objecte fonamentalment desprestigiar institucions catalanes, polítics i personalitats de la societat civil pel simple fet de ser independentistes. El pantà s’ha anat omplint a poc a poc durant massa temps i s’ha actuat amb una barra sense límits, suposadament en defensa de la unitat d’Espanya. I la ferum cada vegada és més intensa. El pas previ a fer-se insuportable.