Climent Forner capellà poeta a Puiggraciós

Diumenge  24 de març, organitzat pel grup Enllaç de  Puiggraciós, vam escoltar, embadalits, a Mossèn Climent Forner, sacerdot que ha exercit el seu ministeri a diferents pobles del Bages.

La seva poesia, té a veure amb la quotidianitat de la vida actual, molt involucrada amb el món que entre tots hem construït i, no ens agrada. La seva vessant humana està molt arrelada a la terra on s’ha mogut, Catalunya, que vol rica i plena tal com canta el nostre himne.

Singular personatge, amb el que vam compartir llarga vetllada poètica. Vam quedar impregnats de poesia, va recitar prop d’una hora sense que ningú fes cap senyal de cansament. Va saber escollir molt be les obres que va desgranar a manera de rosari, per acabar amb una que li te el cor robat i va  entonar, de tal manera, que ens va encomanar el seu fervor. Comparteixo el seu amor per aquest nostre país Catalunya que volem lliure i Republicà.

D’entrada però, Exigim que els

NOSTRES PRESOS I EXILIATS TORNIN A CASA AMB ELS SEUS.

Plany per Catalunya. Climent Forner

Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d’aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: La tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d’or
, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d’àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l’enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l’ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre’s, a pit nu i ull viu, amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.

Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra
!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: