No més tocar a morts…

Cada dia em costa més escriure. Motiu? Es diria que anem repetint sempre les mateixes cantarelles  mateixos i, la mirada posada només en uns temes concrets. Malauradament el nostre món ha quedat paralitzat, sotmès al patró diner. Els que haurien d’actuar no ho fan, tothom busca com guanyar, no per sobreviure amb dignitat, sinó com diuen els francesos “pour épater bourgeois”.

Fa molts anys que escric, he fet col.laboracions a diferents mitjans, en català i en castellà. Soc repetitiva? Jo diria que el problema radica en que res ha canviat. Si  que s’hi han sumat alguns protagonistes mentre que, d’altres, segueixen menant el carro. Trist panorama. Tenim FUTUR? L’hem de guanyar!

Aquest article es va publicar el 18 de març de 2014 a Nació Digital, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada. També la fotografia.
 per Montserrat Ponsa, 18 de març de 2014 a les 00:01 | Nació Digital

Llegir la premsa fa esborronar, guerres sempre pel diner i el poder. Morts, famolencs que augmenten a pas de gegant. Sense sostre, clochards forçats sense remei, de difícil solució a curt termini si els que manen no són capaços de donar ultimàtums a Bancs i Caixes. Que els deixin de donar ajuts, que els auxilis han de ser per la ciutadania que ho necessita. Cal també acabar amb els insults, grolleries que omplen pàgines i més pàgines, que s’escolten a las Cortes, o a qualsevol Canal de TV. Dol que s’hi sumin alguns catalans. No haurien de caure en el parany de l’ultratge. És un tocar a morts, no efectiu no condueix enlloc. Han d’aprendre a dialogar.
Demostrem que som diferents, que el nostre tarannà és la negociació seriosa i, si no l’accepten, donem la cara, sortim TOTS al carrer i no ens moguem, fins que les nostres reclamacions siguin acceptades. Nosaltres, no som d’aquest món de barbàrie i mentida. Cal, que, amb urgència, passem a l’acció sostinguda. Els draps calents no serveixen per aquests mals, necessiten medicació forta, endovenosa. Estem a la UCI, no ho oblidem!
L’únic que temen és corroborar que som molts els que no combreguem amb mentides i falses promeses que mai han arribat. Que demostrin, doncs, la seva voluntat, el compromís, i comencin per sanejar i retre comptes, de tots els robatoris que, sota la capa d’aforats, han perpetrat els seus companys de Govern. Milions d’euros que, podrien servir per pal·liar necessitats vitals, de moltes persones abocades a la misèria. Que d’entrada els tornin, a les arques de l’Estat –ens pertanyen a tots–. Després, que siguin castigats com cal, a treballs socials controlats, o picar pedra. No a presó, on els haurem de mantenir.
No cal però anar a Madrid, a casa nostra no podem fanfarronejar de justícia i d’equitat, mentre reconeguts personatges com Millet o Nuñez, per citar-ne alguns actuals, –molts d’altres en cartera, de passat recent–, es mofen de les Lleis i de la ciutadania a cara descoberta i, no passa res. Tenen els comptes bancaris a vessar, sabent que és fruit indegut. Judicis, es diria que preparats, on la veritat roman oculta els beneeix i fa veure que se’ls creu. Trista passivitat i aquiescència dels que ostenten el poder polític-judicial. No oblidin, però, que pot convertir-se en bumerang, a l’avenir.
Sempre juguem a la por, toquem a morts, diem que ve el llop però, a l’hora de la veritat ens quedem a casa, passius, esperant que altres, als que desprès criticarem, ho arreglin tot. Total, per què he d’anar a votar? No m’agrada ningú, diuen. Certament costa però, hem de trobar gent neta, amb idees clares que ens entusiasmi. Sé que existeix, cerquem-la. Hem de tenir clar que, si volem canviar aquest món, ens hem d’arremangar tots, i actuar. Les paraules, se les emporta el vent, NO les accions, que perduren, es veuen.
El futur és a les nostres mans, és “verge”, podem dibuixar-lo i modelar-lo al nostre albir. No pretenem riqueses, simplement, el volem equitatiu, un mon de Justícia on tots puguem viure amb els nostres, sense els temors d’ara. Una societat on Educació-Cultura siguin eixos conductors, el demés, arribarà amb escreix.
Un tots per a tots, sense enveges ni odis. Només cal llegir la Carta dels Drets Humans que pregona que, tots els éssers humans som iguals en dignitat, no importa color, ideologia, procedència. Jo vull aquest món, el de la paraula i el diàleg, on l’amor i la generositat siguin cabdals.
Penso fermament que el tenim a l’abast. Procurem que no sigui només el món de l’economia i el diner, el lema que ens regeixi. Deixem de tocar a morts i, entrem en acció. La nostra vida pot fer un salt qualitatiu. Prou acatament! Com diuen els bolivians, val més morir dret que viure agenollat.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: