Junts per l’Educació

La responsabilitat és la capacitat que tenen els nostres fills per dur a terme els compromisos adquirits i assumir les conseqüències de les seves accions. Ser responsable exigeix comprometre’s, és a dir, decidir el que s’ha de fer i actuar en conseqüència. La responsabilitat és imprescindible per a ser persones autònomes. Es tracta d’aconseguir que els nostres fills sàpiguen què han de fer i com ho han de fer, a casa, a l’escola, amb els amics, i que ho duguin a terme.

En la nostra societat s’ha estès la idea que per tal que els nens siguin feliços se’ls ha d’evitar dificultats i contrarietats i així, sense voler, se’ls sobreprotegeix. Aquesta actuació impedeix o dificulta el procés d’adquisició de responsabilitats i de maduresa personal tan importants per a la seva formació.

És important potenciar la responsabilitat en un doble àmbit: el personal i el social.

En l’àmbit personal la responsabilitat es pot desenvolupar en diferents entorns (familiar, escolar, amics). Dins de l’àmbit familiar, és bo que els nostres fills participin en les feines de casa com una responsabilitat compartida, és a dir, sabent i comprenent que la feina de casa és cosa de tots els membres de la família. L’encàrrec és una eina educativa, que ajudarà els nostres fills a tenir una actitud madura i responsable. La confiança que els demostrem els farà sentir més responsables. D’altra banda, la participació en les feines de casa farà que se sentin integrants actius en la família.

Dins l’entorn escolar, la responsabilitat té a veure amb el seu procés d’aprenentatge i l’assoliment dels objectius escolars. En aquest àmbit, la responsabilitat dels nens i joves també té a veure amb l’hàbit d’estudi i saber compaginar l’oci amb les seves obligacions.

Pel que fa a l’entorn dels amics, cal que els nens i joves tinguin una actitud  responsable, que siguin capaços de comprometre’s amb les seves relacions  personals, mantenint una actitud de respecte i sabent posar-se en el lloc dels altres, per entendre’ls i ajudar-los.

En l’àmbit social, han d’entendre que formen part d’una societat que els exigeix uns deures, com són la conservació i cura del que és públic, la participació en activitats socials, el respecte i conservació de la Natura, la convivència pacífica de manera que, si són nens i joves responsables desenvoluparan valors com el compromís i la solidaritat, i esdevindran persones respectuoses amb els altres i amb el medi ambient.

És important saber que el compliment de les responsabilitats reforça l’autoestima, és a dir, els nostres fills se sentiran satisfets amb ells mateixos pel que han pogut realitzar de manera autònoma i, a la vegada, els proporcionarà una major motivació per iniciar nous reptes.

En general, per fomentar el valor de la responsabilitat caldria:

  • Donar-los uns encàrrecs concrets i adequats a la seva edat i característiques personals.
  • Reflexionar amb ells sobre les accions o responsabilitats que han d’assumir i per que. Concretar-les, escriure-les i fer-ne un seguiment.
  • Ser exigents amb les seves responsabilitats diàries, però també saber-les valorar. No cal, però, que aquest reconeixement es converteixi en un premi material.
  • Mostrar-los confiança quan els encomanem alguna responsabilitat.
  • Marcar normes de conducta per aconseguir ajudar-los a complir-les.
  • Potenciar la seva autonomia personal i deixar que siguin ells mateixos els qui resolguin les pròpies dificultats. Evitar actituds sobreprotectores que impedeixin el desenvolupament d’una conducta responsable.
  • Ensenyar-los a conèixer les seves capacitats i límits perquè sàpiguen en què es poden comprometre.
  • Ajudar-los a reflexionar abans d’actuar i, fer que s’adonin de les conseqüències de les seves accions.
  • Ensenyar-los a ser perseverants i pacients davant les dificultats i no buscar resultats immediats.
  • Ajudar-los a corregir els errors aprenent de les pròpies accions i a entendre el fracàs com una part de l’aprenentatge.
  • Ensenyar la responsabilitat a partir de contes, històries i llegendes exemplificadors.
  • Ser un model positiu per als nostres fills. Els nens i joves sovint imiten els pares, els tenen com a referents.

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: