Emplaçar Granollers després de l’1 d’octubre. Mònica Ribell

El proper dia 26 de maig de 2019 tindrem eleccions municipals. Per primera vegada en els darrers anys, un grup de gent diversa, aliena en el seu gruix a la participació política convencional, es presentarà de forma conjunta a Granollers en una llista electoral formada per gent d’edats diverses i oficis diferents, d’ideologies polítiques que van des de la democràcia cristiana fins a l’esquerra alternativa, passant per la socialdemocràcia, el liberalisme o el socialisme. Candidats i posicions en una llista elegits en un sufragi previ per la ciutadania que ha volgut ser-ne electora. Granollers per la Independència – Primàries Catalunya” es presenta amb dos objectius clars: el primer és participar i incidir en la designació d’una alcaldia favorable a la instauració de la república catalana, mitjançant la defensa d’un programa electoral elaborat amb les aportacions i inquietuds expressades per la ciutadania; el segon és transformar Granollers, en termes de prosperitat i benestar, millorant el paper i l’encaix que li correspon en el territori català com una de les 23 ciutats actuals de més de 50.000 habitants.

Aquesta proposta titllada per alguns d’engrescadora i per altres d’arriscada i confusa en el món sobiranista, cal emplaçar-la en el moment polític actual de Catalunya i en el contexte de la història de Granollers que ara voldria repassar a grans trets.

Tot i que els vestigis més antics trobats a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, fins l’any 944 no apareix la primera referència del topònim Granollers, citada com a “Granularios Subteriore”; pocs anys abans que Carlemany conquerís els territoris i comtats a l’entorn dels Pirineus, que amb el temps esdevindrien sobirans constituint el que actualment coneixem com a Catalunya. Des d’aleshores, la ciutat ha sofert transformacions contínues, lligades al progrés econòmic o als batzacs de la història. Pinzellades d’aquest desenvolupament transformador ho és la construcció de les muralles de la ciutat iniciades el 1366 sota el regnat de Pere III, la recapta de 10.000 florins que els granollerins van posar en mans del rei Alfons IV al segle XIII a canvi de la incorporació de la vila a la corona; la mort del Contestable de Portugal, candidat a la Corona d’Aragó, en la guerra civil de 1462-1472; la construcció d’importants edificis de la ciutat durant el segle XVI com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, el desaparegut Convent dels Caputxins o la Porxada, com a resultat de l’augment demogràfic i la prosperitat del segle XVI. Posteriorment la Guerra dels Segadors, la Guerra del Francès, o la tercera guerra carlina portarien conflictes diversos a la ciutat i no seria fins a mitjan  segle XIX, que el desenvolupament de les vies de comunicació transformaria Granollers en una ciutat més industrial i comercial que agrícola. El 1848 s’inaugura el nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic, i el 1854 i 1876 arriben les dues línies de tren. L’any 1922 s’incorpora a Granollers el Lledoner, i el 1928 el municipi de Palou, consolidant la configuració longitudinal tal com la coneixem actualment amb la carretera com a eix principal. Durant la Segona República, la ciutat viurà un procés de canvi social, cultural i polític, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d’Octubre de 1934, truncats per la Guerra Civil i la postguerra. Cal no oblidar el bombardeig de l’aviació italiana el 31 de maig de 1938, la primera Fira de l’Ascensió l’any 1943, i la fi del racionament l’any 1952. El flux migratori entre 1956 i 1975 provoca grans canvis demogràfics amb l’increment del parc d’habitatges i el desenvolupament de la trama urbana. La crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 dóna pas a una indústria més diversificada. L’any 1992 Granollers és subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92 en la modalitat d’handbol*.

Des d’aleshores, Granollers no ha quedat aliena als profunds canvis demogràfics i econòmics lligats a la globalització, al progrés científic i tecnològic. Els diferents governs municipal, autonòmic i estatal, han posat sobre la taula els reptes plantejats de l’actual mil·lenni, com la immigració, la solidaritat, la justícia social, la igualtat de gènere, l’ecologia, l’habitatge, el trànsit, la inseguretat o l’atur. La descentralització política ha enfortit regions i municipis, comportant nous desafiaments en el territori. Res, però, no ha sacsejat tant la nostra societat com les aspiracions catalanes de tenir total capacitat de decisió i absoluta autonomia fiscal i financera que varen portar el President Carles Puigdemont a convocar el juny del 2017 el Referèndum sobre la Independència de Catalunya l’1 Octubre del 2017. A Granollers, un 47,03% del cens va participar-hi, assolint 17601 vots favorables al si (87,8%). El dia 27 d’octubre el Parlament de Catalunya va proclamar de forma fallida la República, no executant-se el mandat popular sorgit del referèndum. A Catalunya, l’onada mobilitzadora del procés sobiranista havia alterat el tauler polític com mai des de la Transició.

En les eleccions estatals que sobrevindrien imposades per l’Estat el 21 de desembre del 2017, portarien a Granollers una xifra altíssima de participació (81,59% del cens) amb un guany amb percentatge i nombre absolut de vots de les forces sobiranistes respecte les del 155 (16415 vots respecte 15989).

El somni de construir un projecte compartit sotmès al debat i valoració de la ciutadania, i completat amb unes primàries entre els candidats dels diferents partits i organitzadors que agrupi el talent, no ha estat possible a Granollers perquè el gruix dels partits sobiranistes no hi ha participat. Tot i així, el projecte impulsat per milers de persones de base arreu de Catalunya i centenars a la nostra ciutat, ha decidit seguir endavant amb esforç i il.lusió, impulsant una llista transversal sòlida, que aporti a la gestió municipal transparència, participació, rigor i coneixement, capaç d’arribar a acords sorgits d’un ampli debat ciutadà a banda de les idees personals dels candidats o partits polítics.

La presó i l’exili del govern català elegit democràticament, profundament injust i terrible, ens ha interpel.lat a molts a participar en la política activa del nostre país, des dels nostres domicilis i les nostres feines estables, buscant canvis profunds en la gestió dels nostres pobles per fer-los més sostenibles i democràticament més sòlids.

Primàries Catalunya pretén impulsar un municipalisme cohesionador, descentralitzat del poder, que tingui en compte la participació directa de les persones en la presa de decisions que afecten la comunitat en un espai reduït (un municipi o barri). L’ajuntament – tal com el coneixem – representa un òrgan de poder vertical encarregat dels assumptes del municipi, però s’ha de transformar perquè es converteixi en un òrgan de decisió horitzontal, des del qual s’exerciran les polítiques perquè els recursos privats i públics, la seva gestió i distribució siguin compartits i decidits per la comunitat. En espais petits, la democràcia directa o participativa és possible. Estem parlant de prendre de forma consensuada les decisions necessàries que ens portin a plantejar-nos si cal per exemple a Granollers, que serveis com l’aigua o la neteja siguin de gestió pública, plantejar-nos en què cal distribuir les taxes recaptades, plantejar-nos si el nostre model sanitari és suficient per fer front al creixement demogràfic, a l’envelliment, la salut mental o a les addiccions creixents que sacsegen la joventut avui. Hem de ser coresponsables de les despeses i la seva gestió, cal preguntar-nos quin és el model de municipi econòmic, educatiu, cultural i social que es vol per la ciutat en els propers 30 anys. Les polítiques de proximitat han d’enfortir teixits econòmics urbans per generar prosperitat sense precarietat; polítiques socials i d’habitatge que portin dignitat humana i dret al barri i a cada llar. És una aposta gran i entusiasta que posa la vida en mans de la gent, persones i comunitats.

Creiem que Primàries és una experiència d’aprofundiment democràtic pionera. Un exercici real, honest i veritable de responsabilitat, transparència, participació, confiança, transformació social, activisme pacífic, compromís, solidaritat i radicalitat democràtica. Un projecte per a treballar per la prosperitat de les 61326 persones que formen part de la nostra ciutat. Un projecte en el qual creiem amb tots els nostres coneixements, conviccions i aspiracions.

Un projecte pels que hi són, pels que hi varen ser i pels que hi seran.

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: