Granollers per la Independència. Primàries Catalunya

La gent que configurem aquest grup de Primàries de Granollers estimem la nostra ciutat, volem estar prop dels que ens necessiten, col.laborar de forma directe amb les diferents Entitats, tal com hem fet, des que tenim ús de raó.

Malauradament ara, tot està dirigit, s’ha acabat l’empoderament del poble.

Volem recuperar Granollers pels ciutadans, tal com era anys enrere. Malgrat que sense recursos, ho superàvem amb enginy i esforç.

Volem impulsar la Cultura i les Arts,  la Medicina i l’Hospital. També l’Educació, la Pau, la Convivència. És un gran pac que ha de funcionar sencer.  No ens agrada que tot sigui de responsabilitat Municipal.

Actuarem en els diferents sectors com anys enrere, amb la Ciutadania com a motor.

Qui nmo recorda aquells equips de Bàsquet masculí i femení que van donar vida a la nostra ciutat els anys 50, competint arreu.  O els de Handbol que van rodar el món amb molts éxits. Subsistíem per afició i ganes de reeixir.

Recordo aquell Premi de Pintura Granollers l’any 1964 impulsat per artistes com Antoni Cumella. També hi érem nosaltres, el poble, que va catapultar Granollers al món.

Els anys 70 vam impulsar, juntament amb Joventuts Musicals, el Festival Internacional de Música de Granollers:  amb Carles Riera, Toni Boix, Agustí Vidal, Antoni Porta, Josep Sampera, Josep Henriquez, Laura Espaulella, Montserrat Ponsa. No teníem local on actuar, va fluctuar sempre, esperant la construcció del Teatre Auditori. Quan programàvem, teníem ja recursos d’alguns patrocinadors i dels Amics del Festival. La gent creia amb les nostres capacitats.

Esperàvem amb delit la inauguració del Teatre Auditori però, va suposar el final del Festival i de moltes programacions. Tot es va convertir en Municipal...

Teníem un Hospital que complia amb professionalitat i dedicació la seva feina dia i nit. Grans professionals el menaven amb l’ajut de la família Estabanell. Què va passar amb el temps? Massa teledirigit el Patronat a mida Municipal. Molts professionals no hi estaven d’acord i van tenir de buscar nous destins. Ens han deixat orfes.

Havien fet bona feina en diferents camps entre els quals la Sida, aquella Pandèmia que va acabar amb moltes vides. Vaig formar part d’un equip que amb el Dr. Enric Pedrol la màxima autoritat en aquest tema, anàvem a Centres educatius i a Presons per explicar com evitat el contagi, la necessitat d’abandonar aquella addicció. Va acabar com el rosari de l’aurora. Van substituir al responsable. Consti que vam aconseguir la posta en marxa d’un Telèfon que de dia i de nit donava resposta a qualsevol Urgència. No sé si encara existeix…

L’any 2006 es va crear a l’Hospital General, el Comitè d’Ètica i d’Investigació Clínica , on es discutien tots els Projectes a dur a terme. Apart de personal mèdic especialitzat hi havia la veu del poble. Em van demanar la representés.  Van canviar els Presidents del grup que ho menaven de manera molt digne, per a passar un: no discutir res. Tot es donava per fet sense escoltar opinions. La meva protesta va servir per plegar l’any 2016…

l’Any 1980 de la ma de Carles Riera i un llarg grup d’amics es va crear l’Orquestra de Cambra de Granollers. Increïbles Festivals Monogràfics on les ambicions dels joves músics intentaven superar-se per a poder formar-ne part. Va acabar també quan es va posar en marxa el Teatre Auditori i va passar a mans del Municipi. Vaig dimitir l’any 2017.

Soc Membre de Can Jonch Centre de Cultura per la Pau des de la seva creació. Treballàvem-organitzàvem, ens movíem. Ara es pot dir que és només Centre Municipal.

La gent de Primàries  volem ser el motor que recuperi aquelles activitats perdudes a favor de la nostra ciutat i la seva gent. D’aquí la necessitat d’empoderar la ciutadania, si volem ser Poble especial com ho havia sigut quan totes les persones hi estàvem implicades.

Pel que fa a la mobilitat per la ciutat

Hi ha moltes aceres dels carrers de Granollers per les quals es fa difícil caminar. Son perilloses, pels desnivells. Has de mirar a terra, si no vols clavar te una morrada.

Volem També uns aparcaments adequats, NO costosos com ara. Ha d’haver hi un temps de gratuïtat rera el qual hagis de pagar NO a preus desorbitats sinó a l’abast.  Cal augmentar el nombre de Parkings públics per tal ningú deixi de visitar-nos per la carestia de l’aparcament.

Hem de programar setmanalment Trobades amb les persones que tinguin reclamacions a fer, per tal d’ajudar-los en les múltiples traves que ara troben.

Necessitem voluntaris que ajudin a les persones grans que viuen soles, per tal puguin anar a fer la compra i a passejar si s’escau.

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: