Al meu enyorat…
El rellotge no espera mai ningú.
Sempre camina.
El pensament em parla de tu.
La fantasia no mou la memòria quan t’imagino,
Quan retorno a tu amb el pensament.
No poden ésser queixes les meves paraules:
És cosa amorosa recordar-te.
El rellotge no espera mai ningú.
Quan sigui l’hora d’anar-te a buscar,
M’ho dirà.
(Només em separen de tu unes hores.)
| Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… | |
 | montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… |
| Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… | |
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.