Prengueu m’ho tot, Deixeu-me la Paraula
Sento la cançó del niu. Les orenetes miren cap el record.
Si és cara l’Esperança, com cantar la Pau?
Ningú pot posar grillons als Pensaments
Àlbum de família:
el pare, la mare, l’enyorament, l’oblit.
allò que s’ha viscut és viu per sempre.
El passat és futur
Cal declarar la guerra a la Pau. Mai vencerem si no som lliures…
| Només la paraula ob… en Només la paraula obre cam… | |
 | montserratponsa en ¿Qué ha sido del pacifism… |
| Mercè Domenech en ¿Qué ha sido del pacifism… | |
 | ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… |
| ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… |
| La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… | |
| montserratponsa en María Guerra. Vocación de… |
 | La Zebra en María Guerra. Vocación de… |
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… |
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.