Guayasamin. Record d’un Gegant. I

Acte d’homenatge a Guayasamin al Centre Arts Santa Mònica. Paraules de la Consellera Mariàngela Vilallonga Vives

. Sra. Àngels Ponsa, directora general de Cooperació Cultural
. Sra. Montserrat Ponsa, escriptora i Membre d’Honor de la Fundació Guayasamín.
. Sr. Joan Guitart, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
. Sr. Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco i Membre d’Honor de la Fundació Guayasamín.

Benvolguts, benvolgudes:
és per a mi un honor obrir aquest acte d’homenatge al pintor Oswaldo Guayasamín, un dels artistes llatinoamericans més destacats del segle XX. Tal com desplegaran amb més precisió que no pas jo els tres ponents de luxe d’aquesta taula rodona d’avui, deixin-me anticipar que Oswaldo Guayasamín és una d’aquelles figures que té la capacitat única de concentrar, d’una banda, la força incomparable de la creació artística, i, de l’altra, les palpitacions més nobles de la condició humana.

En aquest sentit, ara que es compleixen 100 anys del naixement d’aquest pintor i 20 anys de la seva mort, trobo que és molt oportú haver qualificat aquest acte com a “Record d’un gegant”.
Va ser precisament Bernat de Chartres, un teòleg del segle XII, que va dir que els contemporanis sempre anàvem damunt les espatlles dels gegants. Ho va dir amb aquestes paraules: “Nosaltres som com nans asseguts a les espatlles dels gegants, de tal manera que podem veure més coses i més lluny que ells, però no pas per l’agudesa de la nostra vista, ni per les dimensions dels nostres cossos, sinó perquè la gran alçada dels gegants ens eleva i ens sosté a certa altura”. És així. La mirada pictòrica d’Oswaldo Guayasamín ens eleva i ens sosté. Nosaltres, els contemporanis, anem a collibè d’Oswaldo Guayasamín. Definit com un pintor solar i tel·lúric alhora, Guayasamín va entremesclar de manera portentosa les llums i les tenebres de la història. La seva pintura explota la força de la ira, de la injustícia, del dolor indignat, del crit, de la misèria, de l’opressió, del genocidi, de la crueltat. Però, en una passada de màgia acolorida, la seva pintura exacerba sobretot la força de l’esperança i la tendresa. ¿S’han fixat, vostès, en el protagonisme que el pintor reserva a les mans dels personatges dels seus quadres? Són unes mans proporcionadament desproporcionades, que connecten directament amb l’obra de l’ésser humà sobre la terra; són unes mans que connecten amb la rudesa i generositat de la terra, on per a alguns –per als febles, els desnonats i els oblidats– és difícil viure.

uayasamin. 100 anys natalici . uayasaminu
La primera premissa de la creació artística és que l’art sempre està compromès amb el fulgor estètic. Però un cop assumit aquest principi, tots sabem que l’art
sempre presenta un enllaç amb la realitat. De vegades, aquest enllaç s’explota amb voluntat inhibidora o de desfiguració de la realitat, tal com demostra el cas paradigmàtic de Caterina de Rússia, que evitava veure el panorama de misèria social que l’envoltava tot interpolant telons de disseny en els seus passejos amb carrossa, telons que simulaven un paisatge social idíl·lic destinat a tapar el paisatge real que hi havia al darrere.

La pintura de Guayasamín és als antípodes d’aquesta actitud. És una pintura que precisament subratlla el capital dramàtic d’un art que es transforma en consciència. Quan Guayasamín expressa les crueltats que han assotat als indígenes d’Amèrica Llatina, la injustícia que ha perseguit als negres, als indis, als pobres, als febles, el que fa és obrir una bretxa de força estètica entre imatge pictòrica i sentit. És així que l’art cobra densitat. És així que l’art penetra l’ànima de la civilització humana. És així com Guayasamín ens eleva i ens sosté per comprendre’ns millor a nosaltres mateixos, amb totes les nostres llums i ombres. Ho diu d’una manera bellíssima ell mateix quan parla de la veritat íntima i d’una pintura que acarona i fa pessigolles a l’ànima universal de la humanitat. Escoltem-lo a ell –i llegeixo–: “Hay sentimientos comunes a todos los hombres, como el odio, el amor, la ternura, las aspiraciones, las creencias religiosas, aunque cada grupo humano tenga distintas maneras de expresar estas cosas profundas. En mis cuadros quiero referirme a estas pasiones totales del hombre. Pinto procesos de expresión de la figura que van desde momentos de timidez hasta los de furia, sin interesarme si son hombres o mujeres; ni el sexo ni otros atributos me interesan, sino el gesto que denota el sentimiento que es universal.
Guayasamín és universal perquè sap que tothom és autòcton, indígena, local, ja que tothom és d’un lloc o de diversos llocs. Guayasamín va viure molts anys a Barcelona, al Carrer Escudellers, l’únic lloc del món fora de l’Equador natal on –tal com explica la seva filla, la senyora Berenice Guayasamín– va aconseguir pintar. Va dibuixar la Rambla de Barcelona, amb un gresol de colors i un formigueig humà que avui ja forma part d’una de les nostres percepcions representatives més vives de la Rambla. El nom de Guayasamín en quítxua significa “Au blanca volant”.

Avui molts sabem que la llibertat viu lluny d’aquí. Malviu a les presons, a l’exili, en la por de molts ciutadans imputats per haver posat unes urnes. Malgrat que s’està intentant donar carta de naturalitat a una repressió ferotge i focalitzada, malgrat que s’està intentant jivaritzar la repressió i reduir-la a escala d’estat d’opinió, som molts els ciutadans que en la pintura de Guayasamín hi notem el bategar poderós de les ales d’aquesta au blanca, que per nosaltres és la paraula, la tendresa i la llibertat de determinació.

Moltes gràcies.
Mariàngela Vilallonga Vives
Consellera de Cultura
Generalitat de Catalunya

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: