Guayasamin. Record d’un Gegant III. Joan Guitart Agell

Guayasamin recordat, Quito 1919-Baltimore 1999. Indigenisme 

Guayasamin, gran artista, presenta una característica singular: va ser profeta a la seva terra, reconegut al seu país i  valorat universalment.

Exposà als principals museus del món, va realitzar moltes exposicions individuals. Muralista, escultor, retratista, va rebre importants guardons.

Per esmentar-ne un, el Gran Premio a la Bienal Hispanoamericana de Arte, Barcelona 1955 quan tenia 36 anys.

 

Amic d’empresaris, polítics, artistes i poetes, com Rockefeller o Fidel Castro i fou deixeble i amic d’Orozco.

Enquadrant el personatge i la seva obra en el seu temps i les seves circumstàncies, considero que Guayasamin és un artista emblemàtic de la cultura indigenista.

 

L’ indigenisme és un corrent cultural, antropològica, que te com objecte l’estudi i valoració de les cultures indígenes, denunciant les discriminacions sofertes pels pobles originaris.

Mural de la Patria. Instalado en el pleno de la Asamblea Nacional. Ecuador. Agosto 1988.

Malgrat que políticament l’indigenisme pren importància als inicis del segle XX, es pot parlar de indigenisme des del sermó de fray Antonio de Montesinos de desembre de 1511, denunciant la conquesta espanyola des de la trona de l ’església dels dominics de Santo Domingo. Sermó que ens ha arribat gràcies a la Historia de las Indias de fray Bartolomé de las Casas.

L’ indigenisme es convertí en la política oficial dels estats d ’América a partir del 1940 en que es celebrà el Primer Congreso Indigenista Interamericano, a Mèxic; a Patzcuaro convocat per Lázaro Cárdenas, president de Mèxic de 1934 a 1940.

La pretensió és forjar una nació amb el disseny de l’ Estat, de modificar la manera de ser dels pobles indígenes, sortint de la seva marginació i participant en els “beneficis de la civilització” rebent un tracte favorable que compensi els segles de discriminació, perjudicis i marginalitat i els permeti integrar-se en les millors condicions a la societat.

L’ indigenisme ha estat i és important a tot América, és notable el cas del Brasil a partir del 1940 amb els estudis dels germans Villas Boas.

En la Constitució del Brasil del 1988 es declara que els indis són els primers i naturals senyors de les terres i per fer-ho realitat han començat a atorgar terres als indígenes ,672 amb un total de 1.106.000 kilòmetres quadrats.

Culturalment l’ indigenisme ha estat molt notable a Perú amb el moviment literari i artístic sorgit els anys 30, el major exponent del qual, en pintura, és José Sabogal.

Aquesta és la realitat que visqué el nostre recordat Guayasamin, en aquest marc cultural.

Cultura, com deia Ortega, són les idees vives d’ una societat .

Amb el seu expressionisme va reflectir el dolor i la misèria de bona part de la humanitat i amb la seva originalitat dignificà el seu país amb una obra reconeguda internacionalment i una personalitat admirable per la seva coherència.

 

Barcelona 10 juliol 2019

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: