Osasuna 2 Barça 2. Per què tants fitxatges milionaris?

agosto 31, 2019

Inimaginable el partit d’avui, amb l’Osasuna amb el que sempre ensopeguen.  De les últimes 10 vegades que han jugat només han sortit victoriosos en quatre ocasions. Avui l’empat ha arribat per culpa d’un penal quan faltava poc per acabar.

La primera part ha acabat amb 1/0,  gol que ha arribat a l’inici del partit amb un xut de Brandon i una volea de Roberto Torres que ha sorprès a Ter Stegen.

Han començat la segona meitat amb una mica més de ganes, per a posar el marcador per davant 1 a 2 amb gols de Ansu Fati i Arthur . Però el pennal  provocat per Piqué, que ha xutat Roberto Torres, a dos minuts del final ha aconseguit l’empat.

Dol, parlar de tants milions per comprar estrelles que deixen estrellat l’equip d’un Club que representa tant, per a molta gent.

President i Directius: NO podeu jugar a fer patir persones que estimen aquest Club i no entenen el joc brut d’alguns, el fervor dels que pugnen per a nous fitxatges milionaris a expenses dels diners manllevats que caldrà tornar amb interessos. Fan esfereir quan tanta gent te problemes per a sobreviure.

Jo els diria, NO jugueu amb les il.lusions dels més senzills que estimen el Club no per a beneficiar se’n sinó perquè, des de sempre el porten al cor.

 

 


1 DE SETEMBRE 80 anys de l’inici de la Segona Guerra Mundial

agosto 31, 2019

L’1 de setembre del 1939 a la matinada començava la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia.

 

Avui fa 80 anys de l’inici d’una guerra que va deixar més de 35 milions de morts, camps de concentració, 17 milions de desplaçats a Alemanya, una Europa destrossada i unes ideologies que avui dia pensàvem que ja no existien.

 

Des de l’ARA, aquest diumenge fem un dossier en paper en què parlem sobre els 80 anys d’aquell fet que va destrossar el Vell Continent. Ens preguntarem si hi ha paral·lelismes entre l’Europa dels anys 30, en plena crisi política, econòmica i social, amb l’actual. A més, Daniel Roig, historiador del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona, ens explicarà com es va anar creant aquest clima que va portar el feixisme i el nazisme al poder.

 

D’altra banda, també veurem el paper que va jugar França en aquesta guerra i el paper de la Resistència. Posarem el focus en l’Itàlia refugiada i com va continuar batallant des de l’exili, i també com l’Alemanya dirigida per Hitler va eliminar totes les veus dissidents.


Necesito silencio. Poema de Ramón Torres Galarza

agosto 30, 2019

De su libro: Ser del Sur

 

Voy hacia ti

para buscarte silencio

cuando con muchas palabras

yo no digo, solo repito,

convivo con el dominante ruido

que oprime los sentidos

cuando quiero liberarlos,

mas puedo sobrevivir

cuando de a poco, con respiro

van llegando susurros

que acompañados de voces

se convierten en un grito.


Infancia y hambre en el conurbanoublicado: 27 Agosto 2019. Silvana Melo

agosto 30, 2019

(APe).- El conurbano aprieta once millones de personas en apenas el 1% de la piel del país. Todos esperan a dios, que dicen que atiende cerca. Pero la demanda es tan grande que su oficina está detonada de niños que comen mal o no comen. De niños que toman agua impura. De niños con el futuro jugado por ausencia total de nutrientes en su dieta diaria. Porque en los últimos meses uno de cada cinco chicos del Gran Buenos Aires (GBA) pasó hambre. Son una multitud. Capaz de llenar estadios y de extenderse kilómetros en marcha por las rutas destruidas de este lado del mundo. Con hambre.

Son el 14,5% de los niños del conurbano. Tres puntos y medio más que los chicos del resto del país (11%). «La Provincia tiene los números más altos porque es donde vive más gente”, dijo a Clarín Santiago López Medrano, ministro de Desarrollo Social de la Provincia de Buenos Aires. Con el mismo estilo de aquel “hay más desempleo porque hay más población”, que ensayó la Gobernadora dándole alas carroñeras a la demografía.

Cuatro de cada diez niñas, niños y adolescentes de ese conurbano feroz se alimentan en los comedores comunitarios. Es decir que gran parte de la infancia depende de la mezquindad estatal para sus comidas más importantes del día. Es decir, para conformar su estructura física y cognitiva. Es decir, para construirse futuro, para armarse sujeto político, para ponerse en pie resistente. Y como el hambre es un disciplinador clave en el plan de descarte, no serán muchos los que puedan plantarse.

Lo que el Observatorio de la Deuda Social de la Universidad Católica Argentina (que hasta hace un suspiro era voz oficial de los mismos que hoy lo ignoran desde la supremacía mediática) llama inseguridad alimentaria severa es hambre. Cuando no hay comida en casa. Y la alimentación en comedores escolares y comunitarios se disparó en el último año. Y se multiplicó desde 2010: 17,4% al 40% en el tercer trimestre de 2018. En el conurbano. Donde se apiña la gente en busca de sueños que nunca llueven. Lo que está sucediendo hoy, después de que los miserables empobrecieron de un golpe a millones tras de una elección, se sabrá otro día. Quién sabe. Pero se siente en las panzas. En la calle.

Dicen en el informe que los pibes del conurbano “presentan grandes desventajas en materia de seguridad alimentaria frente a sus pares del promedio nacional”. Casi el 8% no incorpora ningún nutriente esencial en sus comidas del día. Ni carne ni lácteos ni frutas ni verduras. Entre polentas y fideos, los nutrientes se ven de lejos, en los estantes del cielo. Cerca de las oficinas de dios, que nunca atiende si no es a través de sus delegados.

En casas donde no se pueden comprar alimentos el 44 % de los niños no tiene asistencia alimentaria. Son el 6,5 % del total de la infancia del conurbano. Si no van a la escuela, no comen. Y muchos no están escolarizados antes de los cinco años y en la adolescencia. Demasiados.

El 25 % de la población del país se sofoca en el conurbano. Un cuarto de las niñas, niños y adolescentes de punta a punta de esta tierra crecen, comen poco, beben agua impura, se enferman, resisten, doblan sueños chiquitos como grullas, se mueren, viven. Vuelven a morirse y a vivir, tercos. Pertinaces en ese territorio mínimo donde los parias del sur del mundo se arriman para apostar a una vida distinta, cerquita de donde dicen que atiende dios.

Pero tienen hambre. Imperdonablemente tienen hambre. Hambre que se extiende, que no tiene mantel del mediodía, pan que sacia, plato calentito, futuro en el horno gratinado y fuente con frutas en la sobremesa.

El futuro es un hueso en el desierto, el puerto donde encallan las esperanzas.

Hasta que haya un pan, uno no más, que resista un pellizcón colectivo. Para ponerse en pie. Y desarmarles el hambre a los disciplinadores.


SALARIOS JUSTOS Y EQUITATIVOS

agosto 30, 2019

Estoy con vosotros y vuestra lucha que es también nuestra. MUNDIAL!


Anem a fer un cubano? Cal Jijonero Granollers. Carrer Corró 2.

agosto 29, 2019

Que ningú imagini disbauxa. Passejar per Granollers amb parents i amics i aprofitar l’avinentesa per a fer un cubano a l’Orxateria del Carrer Corró és un dels majors plaers de l’estiu.

El cubano de coco és el meu preferit: Orxata de xufa excel.lent, amb una bola de gelat de coco, que assaboreixo amb una cullereta mentre dura el gelat. Després, cal xarrupar amb una palla lentament mentre en queda una miqueta. Plaer d’estiu…. Consti que avui he repetit…

Tot el que ofereixen és sense gluten: gelats, torrons, tot producció pròpia. Probeu i segur repetireu!

Assegudes al voltant d’una taula amb una meva germana, una de les mes filles i una neboda, hem mantingut llarga i amena conversa.

Amigos lejanos que me leeis, vean lo que explica Internet, respecto a las chufas, frutos con los cuales se elabora la horxata.

Son pequeños tubérculos comestibles que produce la planta herbácea de la especie Cyperus esculentus, popularmente llamada Juncia Avellanada. Y es que las chufas tienen un aspecto similar a las avellanas. El cultivo ideal de esta planta son las tierras arenosas y sueltas con temperaturas suaves, de ahí que Valencia, en concreto la población de Alboraya, sea una de las mejores zonas para su cultivo de España.

¿Sus virtudes?

Es adelgazante, afrodisíaco, equilibra los niveles de glucosa para los diabéticos, disminuye la presión arterial, regula el peso corporal, estimula la hormona del crecimiento naturalmente llenándonos de energía y juventud, alargan la vida y activa la liberación de la HGH (Human Growth Hormone) o también llamada hormona de la juventud.


Huracán Dorian inclina su trayectoria y se acerca más a Miami. Periódico Cubano

agosto 29, 2019
El huracán Dorian llegará a impactar tierra como un categoría 3 de gran intensidad

Huracán Dorian inclina su trayectoria y se acerca más a Miami

Huracán Dorian inclina su trayectoria y se acerca más a Miami.

Según el último parte del Centro Nacional de Huracanes, con sede en Miami, el huracán Dorian continuó ganando en intensidad y ahora posee vientos máximos sostenidos de 130 kilómetros por hora (85 millas por hora) con rachas superiores.

El fenómeno también presenta una presión mínima central de 997 hectoPascal, por lo que se mantiene como un huracán categoría uno en la escala Saffir-Simpson, de un máximo de cinco.

A las 5 de la mañana de este 29 de agosto, su centro fue estimado en 20.5 grados de latitud Norte y los 66.6 grados de longitud Oeste, posición que lo sitúa a unos 805 kilómetros al este sudeste de Gran Inagua, Bahamas orientales.

Actualmente, Dorian mantiene el rumbo al noroeste a 22 kilómetros por hora (13 millas por hora).

Huracán Dorian inclina su trayectoria y se acerca más a Miami. (NOAA)

Huracán Dorian inclina su trayectoria y se acerca más a Miami. (NOAA)

Durante las próximas 12 a 24 horas, el huracán continuará con similar rumbo y velocidad de traslación, ganando algo más en intensidad, en la medida que avanza hacia las Bahamas orientales, donde pudiera convertirse en un huracán de gran intensidad.

Los pronósticos a tres días hacen prever que su movimiento se incline más al oeste, trayectoria que lo acercaría peligrosamente a la ciudad de Miami.

 

 


«Hem de fer una teràpia nacional». 10 setembre Marxa de torxes. Rosalia. Salicrú

agosto 29, 2019

La gran notícia del dia d’avui no ha estat cap altra que Rosalia Vila Tobella. La ja catalana universal, amb la seva curta edat, ha guanyat aquesta matinada un parell de premis MTV. És la primera catalana de la història en fer-ho, i això la situa a l’altura de l’star system musical mundial, tota una fita de la que, com a catalans, n’hem d’estar aboluta i plenament orgullosos, sense matissos.
Si no fos per això, la notíci seria molt clarament que el govern català ha decidit denunciar finalment l’espayol pels 1.300 milions que ens deuen. I com a reaccionat la Moncloa? Amb mentides. Han tret a la plaestra un suposat informe que ho justificava, però que poc després s’ha demostrat que es tractava d’un document plenament inventat. A la que hem rascat una mica, se’ls ha vist el llautó més ràpidament del que ens pensàvem.
Cal seguir aquest camí i rebutjar totalment la voràgine d’odi que s’ha anat generant a les xarxes socials, i que ha empès a manipuladors com Javier Cercas avui en un article a El País, a retratar l’independentisme com allò residual, hispanòfob i racista que era als anys vuitanta i part dels noranta. Hem de fer una teràpia nacional d’una vegada i passar pàgina ja, em deia avui en Xavier Salicrú, un molt bon amic palafollenc. Ho necessitem com a país i ja. Les seves paraules venien a tomb de l’anunci del portal ‘Marxa de Torxes’, que intenta donar cobertura i coordinar totes les marxes del país, que ahir anunciava que no actualitzarien més el portal i que cridaven a fer les marxes la setmana de l’1O, perquè ells es creien el referèndum.
De l’1O, que tots ens vàrem creure, ja han passat dos anys. Però no va sortir bé (o no es va gestionar bé, perquè el referèndum va anar prou bé). Però ens la vàrem fotre, i amb la proclamació de laindepedència ens vàrem llençar clarament a la piscina, i aquesta estava buida. I és una llàstima, sí, però o hem de superar si volem ser forts per generar un nou intent en un breu lapse de temps. Però estem trigant molt a fer aquesta catàrsi col·lectiva, i la sentència de l’1O ja amenaça amb venir. Els arguments de ‘Marxa de Torxes’ són més que pobres, i segurament pocs seguiran aquesta consigna, però el pitjor és que si seguim fantasiejant d’aquesta manera, trigarem més a poder-ho fer de veritat.

 


L’espai de mi. Miquel Martí i Pol

agosto 28, 2019

Vetlla l’espai de mi que et configura

i així sabràs que mai no s’interposa

entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós:

t’estimo en una dimensió de mi que no sabia

potser perquè el teu cos me l’ocultava.

Ara m’atardo amb tu sense tenir-te

pels blaus i verds lentíssims de la tarda

i pels ocres tendríssims del poema.


Parelles artístiques 2019. Museu de Granollers

agosto 28, 2019

El projecte Parelles artístiques consisteix en la creació i posterior exposició d’obres realitzades per parelles artístiques formades per dos artistes, un d’ells vinculat a recursos de salut mental.

L’exposició és la presentació pública de les obres i la culminació del treball realitzat, però es valora sobretot el procés creatiu que viu cadascuna de les parelles.

La iniciativa facilita que les persones puguin gaudir de l’art com a forma d’expressió i creixement, i impacta positivament en el seu benestar.

Organitza: Daruma, associació de familiars per la salut mental (Granollers) i l’Associació El Far (la Garriga)

Col·labora: Ajuntament de Granollers, Museu de Granollers, Espai d’arts de Roca Umbert i CUP Granollers

Del 28 d’agost al 15 de setembre de 2019


A %d blogueros les gusta esto: