El camí que no faig. Miquel Martí i Pol

Grandíssim poeta. Vaig tenir la sort de compartir temps amb ell i la seva estimada esposa. Inseparables sempre…

Sovint ens perdíem i ens trobàvem a casa del Santi, a Sant Celoni. Temps enyorats. Ens retrobarem!

Passejaria amb tu per una vella
ciutat desconeguda i m’hi perdria.

Ara em perdo també, sense ni moure’m,
i em cansa molt el camí que no faig
i la incertesa estulta de les hores.

Fràgil, el temps se m’esmenussa als dits,
transcorre absurdament entre fosteses
i, desvalgut, veig allunyar-se i perdre’s
l’ombra del jo tenaç i reptador
que ha conviscut amb mi tota la vida.

Potser per això enyoro, melancòlic,
potser passejar amb tu per una vella
ciutat desconeguda, sense rumb,
i perdre’m pels carrers més solitaris.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: