Retorn al passat?

Tanta ciència, tanta saviesa que únicament serveix per a fer més pobres els pobres, enriquir més als que ja son rics, crear necessitats, enveges, odis. NO i NO! Consti que ja em dolia de com havien canviat els temps de la meva infantesa. Anem a pitjor…

Tanta ciència, tanta sabiduria que únicament serveix per a fer més pobres, per enriquir més als que ja ho son, crear necessitats, enveges, odis. NO i NO! Consti que ja em dolia de com havien canviat els temps de la meva infantesa, fa 5 anys i, anem a pitjor… M’agradaria poder escriure de manera diferent.
———————

 “Per què ens deixem dominar?  Per què no reclamar que, tot allò que han robat, sigui retornat a la societat?

per Montserrat Ponsa, 5 de novembre de 2014 a les 07:55 | Nació Digital

Ningú dubta que vivim temps convulsos, res és el què era, ni les persones, ni les famílies, ni la feina. Les persones abans potser menys “sàvies”: eren cultes, educades, es desvivien pels altres, treballaven de sol a sol, cuidaven dels seus, estimaven… Les famílies havien d’arremangar-se per tirar endavant fills, avis, tiets, o aquella cosina que havia quedat orfe i no tenia ningú… La feina cadascú se la buscava, el camp, comboiant un tros de terra que donava per menjar, i, bescanviar el què sobrava per coses de les que, altres tenien i no necessitaven. Vestíem roba que potser havia sigut de la mare o l’avia adaptada a nosaltres. Les modistes i les iaies feien miracles.

No dic tot això pensant retornar al passat, que no m’importaria, però sí que, entre el que es feia abans –parlo de 70 anys enrere, tot cercant la mitjana– podríem viure bé, sense els sobresalts d’ara. La saviesa dels nostres ancians era gran. Coneixien el territori, la meteorologia per pura experiència, mirant el cel, escoltant el brogit del vent, de l’aigua del riu. Estirant-se a terra parant l’orella al remor que desprenia. No tenien Màsters ni Títols, però sabien comportar-se davant qui fos. Les enveges i odis no eren com ara, llei de vida, per si el veí te millor casa-cotxe-viatges.

Les famílies s’ajudaven, compartien quan una altra necessitava que l’acomboiessin fos per malaltia, per un part, per un accident. La feina la feien entre tots, horaris perllongats de sol a sol, sense mirar el rellotge que la majoria no tenien. Els pobles decidien què i com fer les activitats, preveure necessitats vitals. El senyor Metge, així l’anomenàvem, ordenava quan calia vacunar-se, què evitar quan alguna mitja pandèmia es produïa. Els mestres ensenyaven allò que era elemental per la vida: com comportar-se, com respectar els demés, com evitar baralles, conciliar. Allò que nomenàvem Urbanitat. Llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar, dividir.

Si féssim una enquesta, que la proposo a NacióGranollers, tindríem una gran sorpresa, poca gent la superaria. Ningú sap fer-ho, es valen de les maleïdes maquinetes que s’han fet suplents, que han robat la Memòria. Anàvem a Escola a peu, alguns, fent llargues caminades, ja que vivien a ravals llunyans del centre.

Ara, qui camina? Només els qui, matriculats a centres esportius, pugen a unes cintes que simulen caminar i obliguen a fer qui sap los passos, diuen: per a mantenir cos-ment sana. Tots plegats hem embogit per a mantenir els cos en forma quan, en temps passats, la vida comportava aquest exercici que ara hem de trobar “fictici” però enlluernador, de cara a la galeria.

Com he dit abans, no vull dir que hauríem de tornar al passat, però no m’importaria. Jo sí hi tornaria. Guardaria el avenços pel que fa a la Salut i prou! La resta han servit per voler superar el què ens ofereix la Naturalesa, aquest mon que entre tots estem enfonsant, i abocant en mans de uns pocs, que dominen terres, mars, aires, cossos i ànimes.

Per què ens deixem dominar? Per què no reclamar que, tot allò que han robat, sigui retornat a la societat? Resultaria que el món deixaria de ser famolenc per a milions d’habitants. No oblidem que cada dia moren de gana més de 100.000 persones per culpa d’aquestes mans que maten, sense altres armes que la cobdícia d’acabalar, allò que ens pertany a tots.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: