L’espai de mi. Miquel Martí i Pol

Vetlla l’espai de mi que et configura

i així sabràs que mai no s’interposa

entre tu i jo cap llei de melangia.

No et recordo enyorós:

t’estimo en una dimensió de mi que no sabia

potser perquè el teu cos me l’ocultava.

Ara m’atardo amb tu sense tenir-te

pels blaus i verds lentíssims de la tarda

i pels ocres tendríssims del poema.

1 Responses to L’espai de mi. Miquel Martí i Pol

  1. Maria Antonia Arnau Puigvert dice:

    poema que es fa sentir !!!

    Le gusta a 1 persona

Deja un comentario

Este sitio utiliza Akismet para reducir el spam. Conoce cómo se procesan los datos de tus comentarios.