Dies d’agost: LA FESTA MAJOR, LA PRESÓ, L’EXILI i el mar pertorbat. Mònica Ribell

 

El meu avi m’explicava amb els ulls entelats, que al tornar a Granollers l’any 1941 després d’anys al front i mesos difícils al camp de concentració de Burgos, el rellotge semblava aturat al creuar a peu la plaça Perpinyà de camí a casa en un bonic dia assoleiat de mercat. La gent somreia asseguda a la plaça i els nens jugaven a pilota. Semblava a cop d’ull com si res hagués canviat des del 1936 amb una sensació d’extrema buidor interior de veure com la vida quotidiana continuava com si res hagués passat. Només al traspassar la vidriera de casa, abraçant a la mare ennuegat, amb un silenci que ell descrivia que tallava l’aire, s’adonava que molt havia passat – moltíssim per sempre -, la germana a l’exili, la pèrdua d’amics al front, la desaparició de coneguts a Granollers, la fam, el model educatiu de la República; i el silenci ensordidor que escampava la por.

T’acostumes deia, aprens a fer la vida que et toca. La revolta i la ràbia es gestionen en el teu interior i es viu. Es celebra el que s’ha de celebrar i es continua amb les conviccions intactes.

Aquests dies d’Agost em venen a la memòria les seves paraules. Dies tranquils de vacances que esperen la Festa Major. El moment a Granollers que tanca l’estiu, cohesionador, il.lusionant, participatiu, que enforteix la ciutat i ajuda a fer-la més viva. Però són dies d’estiu que parlen també de presó i exili, i parlen del mar. Parlen d’injustícia a casa nostra, parlen de centenars d’històries silenciades sota l’aigua intensament blava del nostre mar. I tanmateix tot es celebra, perquè tot continua.

La ciutat és un espai físic, territorialitzat, però també un espai polític, construit per les persones que hi viuen, amb els seus anhels personals i col.lectius, projectes i esperances. Aquest espai polític en els pobles i ciutats configura el nostre país. Un país que volem prósper, més just i equitatiu, integrador i millor. La nostra Festa Major no pot viure d’esquena al moment polític de Catalunya i d’Europa. La llibertat malmesa del nostre govern legítim ens ho recorda a tots cada dia. Les imatges dels que s’ofeguen al nostre mar no han de deixar-nos indiferents. Els silencis cohesionadors fan avui massa mal, encara que ens animin els sorolls de les gralles i disfrutem amb els concerts a les places. Enmig de la rauxa, i la diversió, cal recordar que un món millor és necessari i és possible. La Festa Major n’és una oportunitat, un actiu importantíssim de la ciutat, una finestra oberta a tots els ciutadans que ha configurat Granollers amb èxit any rere any.

En aquests dies d’agost rellegeixo els versos del poeta vigatà Lluis Solà que diuen: “I quasi el goig hem oblidat esperant la paraula incomençada, i hem patit amb els pobles que han patit cercant la veu pels llargs camins del salze, sota els sols ardents, sota els sols glaçats, sota el tanc i la llança”. I penso…, penso que hem de seguir cercant les paraules a voltes incomençades que ens ha donat el procés, els versos incomençats dels moviments migratoris que ens interpel.len, avui també a Granollers, sota els focs ardents de les colles, dels castellers, dels corre-focs i dels corre-aigües; amb la força del somriure, perseverant, perquè malgrat tot durant aquest temps, de l’injust hem anat aprenent el que és just.

 

 

Mònica Ribell i Bachs

Granollers per la Independència – Primàries Catalunya

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: