Passejar per Itàlia

Des de sempre Itàlia m’ha enamorat.

També França on anàvem sovint amb el meu estimat Oriol  -hi teníem molts amics que, malauradament ja no hi son-.

Aprofitàvem algun cap de setmana per compartir taula i tertúlies que, no s’acabaven mai.

Dormir?

Mai teniem pressa.

La paraula sempre ens embadalia.

Temes?

Eren temps negres de Dictadura i, França, era un espai on discutir sense l’enemic proper.

Itàlia la reservavem per a vacances,

és més llunyana, necessitàvem més dies.

Enguany hem encetat aquelles sortides amb familia de nou, nets inclosos.

Ha estat important gaudir d’uns dies d’aquella terra que, amb similituts a la nostra mar-muntanya-poblets decliciosos, bona cuina, gelats immillorables, paisatges irrepetibles.

M’ha fet reviure temps passats, enyorqts, plens de descobertes:

Monte Argentario.

Ansedonia.

Grosseto.

Santa Marinela.

Porto Ercole.

Porto Sant Stefano.

Per culminar a Roma.

Gràcies Natàlia, Ricard, Marc.

Excelsos dies pel record.

 

 

 

 

 

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: