És un vici que sempre he practicat. Contemplar de nit el firmament.
Mai és igual, ni el color, ni els núvols, les formes dels quals poden ser plàcides o,
fantasmagòriques.
La lluna, és la meva enamorada, sempre ben acompanyada.
Avui, segons he llegit, era Júpiter seu enamorat…
Necessitaria millor màquina fotogràfica, però, em conformo amb la visió directe.
 | Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… |
 | EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… |
 | montserratponsa en Escola a l’aire lli… |
 | Maria Antonia Arnau… en Escola a l’aire lli… |
 | VERANOS SIN LUCIÉRNA… en Veranos sin luciérnagas |
 | Maria Antonia Arnau… en I els presos i exiliats q… |
 | Maria Antonia Arnau… en ¿Por qué se van los amigo… |
 | Maria Antonia Arnau… en Ha fallecido Dom Pedro Casaldá… |
| Montserrat Ponsa en Avui estem de dol. Sempre al c… |
 | Maria Antonia Arnau… en Avui estem de dol. Sempre al c… |
 | Montserrat Ponsa Tar… en Avui estem de dol. Sempre al c… |
 | Maria Antonia Arnau… en Declaració del Parlament de Ca… |
 | Maria Antonia Arnau… en EEUU. Muere John Lewis, líder… |
 | Maria Antonia Arnau… en Cicle Pulsions de llatino… |
| Maria Antonia Arnau… en Cicle Pulsions de llatino… |
quan vaig viure a Quito des d´el llit veia el cel ila lluna !! cada dia m´hi pasava un bon rato
Me gustaMe gusta
A casa l’amic Guayasamin dormía en una habitació que no tenia sostre, era de vidre per poder contemplar el cel… Impressionant!
Me gustaMe gusta