Després… Miquel Martí i Pol

Sempre encertat, aquest poeta estimat sabia què deia i, ho deia be. Gràcies per acompanyar-me.

 

No serà falaguer, l’estiu, i la tardor

-saps prou com l’estimàvem-

serà potser en excés melangiosa.

Quan s’escurcin els dies te’m faràs més present,

perquè el silenci fa més densos els records,

i més íntim el temps que ens és donat per viure’ls.

 

A ulls clucs et veuré:

tot serà tuper la cambra,

pels llibres, en la fosca.

 

Després passaran anys i esdevindràs translúcida

i a través teu estimaré el futur,

potser sense pensar-te ni sentir-te.

 

Arribaràs a ser una part tan íntimade mi mateix,

que al capdavall la mort

se t’endurà de nou quan se m’endugui.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: