Tots sants. Difunts

Dos dies per recordar: els que ens han deixat temps ha, alguns dels quals gairebé no recordem la seva cara però sí les seves recomanacions.

Les iaies que, quan jo era petita, eren les que menaven les cases i manaven-decidien a la majoria de famílies: què i com fer determinades coses per a resoldre allò, que potser semblava inadequat.

Recordo la meva por a passar davant del cementiri quan era petita. Pànic, que s’ha esvaït amb els anys.

És difícil poder prescindir.ne. Hi anem sovint per acompanyar familiars, amics.

Abans rònecs, avui, amb flors a desdir.

La resta de l’any força lúgubres, sort que, els Ajuntaments de pobles i ciutats, cuiden de la neteja que, anys ha,  era escadussera.

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

A %d blogueros les gusta esto: