Carta abans de la matinada. Josep Mª Boixareu

Amics, amigues

Quan encara no ens havíem refet de l’accident de la petroquímica de Tarragona ens arriben uns aiguats mai desitjats, ni en temps de sequera. Hi havia previsions i avisos, però un desastre d’aquesta magnitud era difícil de preveure; mig Catalunya ha estat, i encara està, afectada. El pitjor sempre son les víctimes mortals. Tan se val el nombre, amb una n’hi ha prou. No sé si recordo bé, però després del llibre Un millón de muertos de Josep Maria Gironella, Bartolomé Soler, de Palou, en va publicar un que es titulava Los muertos no se cuentan (perdoneu les imprecisions, fa temps i la memòria se’m rovella). Soler tenia raó, al menys pel títol. A qui li toca com a víctima un fill, el pare o un germà, amb la seva víctima en té prou.

Els mitjans de comunicació han donat prou informació sobre l’abast i els impressionants danys causats per la mal anomenada tempesta “Glòria”. Tenim les imatges ben gravades amb tots els drames que hi ha al darrere: persones, animals, bens de tota mena, agricultura, pesca, indústria, comunicacions, paisatge, construccions… Un desastre, pena, tristor. Responsables? Només n’hi ha un: el canvi climàtic, i seguirem així mentre els detractors interessats de la ciència no reaccionin i prenguin les mesures adients. Un alt cost a curt termini, però el desastre total a mig i llarg. El planeta, la humanitat, els éssers vius, estan condemnats si no s’actua de seguida.

Que algú hauria pogut fer quelcom millor? Això sempre, però personalment crec que les autoritats catalanes i els cossos d’assistència han fet, en termes generals, el que havien de fer. Si de cas, potser algunes coses estaven mal fetes des de feia molt de temps: construccions, proteccions…? Un punt en concret, l’alliberament d’aigües dels pantans de Sau i Susqueda. El dia abans dels aiguats quedava un 30% de capacitat buida i en dos dies van sobrepassar el 100%. Hi ha experts en com, quan i quant s’ha de desaiguar en cada moment i estic segur que es van trobar davant d’un impossible. No cerquem culpables d’ara. En tot cas hauríem de mirar molt enrere. Ara toca mirar endavant; recuperar i reconstruir el que es pugui i fer algunes coses millor, preveient a llarg termini el que sembla impossible de preveure.

Avui no estic en condicions d’escriure gaire més, però tampoc podia ignorar quelcom que ha afectat la major part de Catalunya i els catalans més directament o indirecta. A mi, a tots nosaltres, ens afecta el desastre a l’agricultura, pesca, comunicacions i crec que hi hauria d’haver una mostra de solidaritat de la ciutadania no afectada directament per ajudar als qui estan passant un tràngol que, en molts casos, serà llarg i penós i, també, ajudar a reconstruir la part de país malmesa. Ho hem fet en altres casos i situacions; ara també toca.

Estic trist, preocupat i, també, emprenyat. Avui no volia parlar de política, però és que el mateix drama territorial i humà m’hi obliga. Tractaré de ser breu. Mentre el president de la Generalitat, M. H. Sr. Quim Torra, estava recorrent tot el territori català afectat pels aiguats, reunint-se amb les autoritats i persones més properes al desastre,

el maligne Tribunal Supremo Español, decidia i proclamava públicament la seva inhabilitació. Aquella mala gent, poden ser pitjors persones? No! Perquè no son persones, son bèsties deleroses de sang catalana. Sí, així mateix, bèsties! Deuen pensar gaire en les víctimes del recent desastre? En el territori que si poguessin destruirien pitjor i més del que ho han fet els aiguats? Mala gent! I no entro en els fons de qui aquests dies també ha estat perseguit injustament per l’Audiencia Nacional, el major Trapero, a qui no li perdonaran mai la professional i impecable actuació dels Mossos d’Esquadra arran dels atemptats del 17-A, sobre el que encara no s’ha descobert qui hi havia al darrere. Penseu en unes sigles…

No sé com ni quan es compensarà els afectats directament pel desastre que ha patit Catalunya; no tinc gaires esperances que es puguin refer aviat, però, insisteixo, els ciutadans no afectats directament hauríem de fer alguna cosa.

Vostre,

Josep M. Boixareu Vilaplan

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: