Janus i el mes de gener. VIBRANT sempre interessant.

La Durada dels esdeveniments i la separació que hi ha entre ells, l’home les mesura amb el temps. I és precisament aquesta magnitud física que ens indica que un any equival al temps que triga el nostre planeta a fer una volta completa al voltant del Sol. Per aquest motiu cada any, entre l’alegria i l’algaravia, la majoria de països celebren el primer dia de l’any en funcions del calendari que utilitzen, i que avui dia majoritàriament és el gregorià, instaurat en 1582 pel Papa Gregori XIII.

Però el compte sistematitzat del temps no sempre ha estat d’aquesta manera. Antigament, els calendaris es basaven en cicles lunars, com demostra el calendari més antic trobat a Escòcia, que data de 8000 aC i que mesura el temps a partir de les fases del Sol i de la Lluna. A l’antiga Roma, la divisió del temps era atribuïda al mític rei Ròmul, però també existien Altres calendaris que oscil·laven entre 10 i 13 mesos que s’iniciaven en Lluna Nova.

El calendari romà només tenia 10 mesos amb 31 dies per Martius, Maius, Quinctilis i Octobris i 30 dies per Aprilis, Iunius, Sextilis, Septembris, Novembris, Decembris. L’any durava 304 dies i s’iniciava el mes de març, dedicat a Mart, déu de la guerra. En aquest dia els polítics també prenien possessió dels seus càrrecs i amb ells començaven les seves campanyes bèl·liques, i finalitzava l’últim dia del mes de setembre, quan cessaven les activitats agrícoles i militars. A partir d’aquell moment, s’iniciava un període de temps de purificació col·lectiva que s’estenia fins al primer dia de març, quan començava el següent any.

 

Però, a partir de l’any 700 aC, es van afegir el mes de Ianuarius (Gener) amb 29 dies, i Februarius (Febrer) amb 28 dies. A partir d’aquell moment, l’any natural començaria i acabaria en el solstici d’hivern. Però així i tot, seguien faltant onze dies a l’any per quedar alineat amb l’any solar. Per aquest motiu, es va afegir el “mensis interclaris” durant el mes de Febrer. La decisió del moment quan s’intercalava i la seva durada depenia de Pontifex Maximus que, com a polític actiu, manipulava a la seva conveniència i interessos causant grans desfasaments entre el calendari i les estacions.

Per posar fi a aquests abusos, l’any 45 Pontifex Maximus Juli Cèsar va encarregar al filòsof i astrònom Sosígenes d’Alexandria l’elaboració d’un calendari. Aquest calendari conegut amb el nom de calendari julià disposava d´un cicle solar amb 365 dies i sis hores, i per això, es crearia un dia extra anomenat “bis sextus”. Però Juli Cèsar, el mateix que va governar la Gàl·lia transalpina, territori que durant l’Edat Mitjana es convertiria en la històrica Occitània, va afegir un dia al mes Quintilis, que canvià de nom en el seu honor a “Julius” i, 21 anys després, August faria el mateix amb el mes Sextilis que va passar a anomenar-se “Augustus”. És possible que tots dos augmentessin un dia als seus respectius mesos perquè fossin imparells, ja que existia la superstició que els nombres parells portaven mala sort. Però, com els dies havien estat restats al mes de febrer, aquest va quedar més curt en relació amb la resta de mesos, per això, el dia “bis-sextus” es va situar al mes de febrer.

El calendari julià va ser declarat oficial durant l’imperi romà, però també ho va ser per a l’església catòlica que va seguir fent els càlculs de les celebracions cristianes d’acord amb aquest, com ara el càlcul de la Pasqua de Resurrecció, que se celebrava el diumenge posterior al primer pleniluni durant l’equinocci de primavera. Tot i que l’església catòlica va sostenir durant el concili de Nicea (325), que els càlculs de Sosígenes d’Alexandria eren erronis, va seguir utilitzant el mateix calendari fins a l’any 1582, quan el dia 24 de Febrer, el papa Gregori, per mitjà de la butlla Inter Gravissimas reforma el calendari julià i instaura les bases del futur calendari gregorià.

 

Comissió per la reforma del calendari, Tavoletta di Biccherna (Siena, 1582-1583)

No obstant això, el calendari gregorià no va tenir una bona acceptació fins al segle XVIII. El rebuig inicial va ser considerable, fins i tot en els països amb tradició ortodoxa que van trigar molt a acceptar-ho. De fet, alguns no ho van fer fins al segle XX, com és el cas de Bulgària i Grècia. Fins i tot encara avui alguna de les esglésies ortodoxes segueixen utilitzant el calendari julià per a les seves celebracions. Per aquest motiu, el Nadal ortodoxa, sèrbia i russa no se celebra el dia 25 de desembre sinó el dia 7 de gener.

El primer mes de l’any en el món occidental és el mes de gener, i el seu primer dia, segons la tradició judeocristiana, coincideix també amb el vuitè dia del naixement de Jesús quan li va ser practicada la circumcisió. No obstant això, el mes de gener està dedicat també al déu Janus. En la mitologia romana, Janus és el déu de les portes, dels principis i els finals, tenint cura i garantint sempre l’èxit. Per aquest motiu, els romans l’invocaven públicament el primer dia de gener. Fins i tot Ovidi va arribar a caracteritzar-lo com l’únic déu capaç de custodiar ell sol l’Univers.

No obstant això, aquest déu, que no té equivalent en la mitologia grega, entre altres, se li atribueix la invenció dels diners i està representat amb dues cares, motiu pel qual se l’ha relacionat també amb un dels més freqüents i detestables comportaments inherents a l’ésser humà: la hipocresia.

 

Déu Janus

I mentre esperem l’arribada del pròxim mes de febrer, dedicat precisament a “februa”, el festival romà de la purificació, és possible que l’aspecte dissímil entre si que posseeix Janus, ens recordi també la manca d’honestedat a la qual lamentablement està massa acostumada la societat. Practicada de forma habitual per alguns polítics, la hipocresia no sempre és exclusiva de les classes dominants. De fet, cap de nosaltres estem exempts, ni tan sols quan en un intent de protecció psicològica practiquem l’autoengany. Tanmateix, aquesta projecció psicològica associada per Freud als que tenen dificultats en reconèixer les seves pròpies imperfeccions, és possible que ni tan sols ens alliberi de veure’ns reflectits a la cara d’aquest mític déu.

 

Griselda Lozano, experta en Occitània i història religiosa medieval

One Response to Janus i el mes de gener. VIBRANT sempre interessant.

  1. Wilbert Scammahorn

    La Durada dels esdeveniments i la separació que hi ha entre ells, l’home les mesura amb el temps. I és precisament aquesta magnitud física que ens indica que un any equival al temps que triga el nostre planeta a fer una volta completa al voltant d…

    Me gusta

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: