Botifler, el pitjor malnom a Catalunya. Jesús Lloria.

Molts heu sentit aquest malnom dins i al llarg de tots els territoris catalans, i molts en teniu prou clar, que va dedicat aquells que des de dins els Països Catalans malden més pels interessos de l’Estat espanyol o del francès que no pas pels de la seva nació de residència. Però hom sap que l’origen és a la Guerra de Successió (1701 -1713) i pocs saben ben bé que significa i quin és l’origen etimològic real del mot. Semblarà mentida, però actualment el terme “Botifler” posseeix encara una gran vigència al nostre país.

 

Botifler. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó i d’Anjou

  

“Botifler”, és acceptat que etimològicament prové del francès “beauté fleur” (bella flor) en referència a la flor de lliri “fleur de lis” de l’escut d’armes de la Casa de Borbó. Per aquest motiu, durant la guerra de Successió, als seguidors de Felip V (Duc d’Anjou) els hi deien “botiflers”, mentre que als seguidors de Carles III (Arxiduc d’Àustria) els hi deien “Imperials” i “Maulets”. Segons el cronista Francesc de Castellví, aquest malnom derivaria del cognom del mariscal francès Louis François de Boufflers. Però en qualsevol cas, botifler va quedar com definició de català traïdor i també de persona ufana, superba i presumida.

El diccionari de l’Enciclopèdia catalana (diccionari.cat) aporta també les següents definicions:

Botifler-a
(1700; variant de botinflar, -at ‘galtut’)
1. adjectiu Que té les galtes molt grosses. 2. figuradament. Inflat, presumit, arrogant. 3. Dit del català que col•labora amb els enemics del seu país.

Pel que hem pogut comprovar mercè la correspondència dels botiflers de l’època, aquells es diferencien dels botiflers d’avui dia en el fet que aquells havien pres partit per Felip V precisament perquè creien, equivocadament segons la història ens demostra, era la millor manera de defensar les Constitucions Catalanes i l’autogovern dels catalans, Felip V així ho havia jurat a Barcelona el 1701, malgrat que després violés el seu propi jurament; per contra els botiflers d’ara pretenen tot el contrari, és a dir la involució de la nació catalana i l’anorreament de la cultura catalana. 

Recordem que la repressió que va caure a sobre tots els regnes de la Corona Catalana-aragonesa, després de la victòria de Felip V fou de “Rècord Guinness”, tot un genocidi del qual, més de 300 anys després, encara es pateixen les conseqüències. Aquest document austriacista del 1705, avui esdevé premonitori: “Doctrina catalana d’un mestre i deixeble” atacava al virrei borbònic Francisco Antonio Fernández de Velasco i la seva “quarteta” de jutges botiflers apel•lant al que el senyal del bon català eren «l’escopeta i les pistoles» per lluitar per l’arxiduc Carles d’Àustria:

 

Escrit a València, explica el que va significar la lluita entre els partidaris de Carles d’Àustria i Felip de Borbó a les nostres terres; un episodi històric que va tenir com a resultat l’abolició de la nostra legislació pròpia, els Furs, i del nostre autogovern, i l’inici de la persecució oficial contra la nostra llengua.

«Tot bon català és molt obligat a tenir afició, de tot son cor, a Carles Tercer lo Nostre Rei, que en aquesta Terra, volgué venir, per nos redimir de la captivitat del francès malvat; i així de bon grat, nos devem amar, per llançar i castigar, los botiflers per tres raons. La primera, perquè són molt dolenta gent; la segona, perquè fan les més grans vellacades ; la tercera, per tenir sempre mals intents de deixar-nos pobres…»

Un ús actual del mot “botifler” és per designar aquells que pel sol fet d’estar empadronats a Catalunya, s’autoanomenen catalans quan pretenen justificar una inquietant legitimitat a defensar llurs actituds colonialistes en contra del desenvolupament cultural, d’autogovern i llibertats que reclamen els catalans naturals o integrats. Aquests, diguem-ne botiflers, diguem-ne colonitzadors, a sobre tenen la barra d’acusar d’autoritaris aquells catalans que demanen viure la seva catalanitat amb normalitat dins Catalunya. Aquests enemics de la pàtria malden per rebentar les nostres institucions i el nostre Dret Civil i anorrear la nostra cultura. Com podeu comprovar, tal vegada, poc hi tenen a veure amb els botiflers antics.

 

Jesús Lloria, divulgador cultural, història i tradicions catalanes.

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: