Costa seguir caminant si perds l’esperança. Hem construït un món on costa viure, massa qüestions sense resposta…
Tothom va a la seva, falta la complicitat d’uns i altres, la paraula està amagada, ningú és capaç de recuperar-la.
Deixem de córrer, busquem aquells que tenim prop nostre i no ens veuen. Aquest és el dilema: estimar o no estimar
No deixem escapar les oportunitats de ser feliços i, sobretot, de fer feliços a tots els que ens envolten.
Com escriu Miquel Martí i Pol:
Molt he estimat i molt estimo encara.
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d’amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m’escatimin el fondo plaer
que molta gent dirà incomprensible.
Ho dic content: molt he estimat i molt
he d’estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
