La vida …

Vaig molt a Barcelona amb tren. Cada viatge és una lliçó de vida. Només cal obrir els ulls i escoltar. Endevines qui és qui…

Mirant com es mouen les persones. Com es comporten assegudes o dretes. Com van vestides. Majoritàriament amb motxiles. Fa anys que les utilizo. Penjada a l’esquena no fa nosa per caminar.

Malauradament massa persones estan pendents únicament dels seus telèfons mòbils per parlar, per jugar.

Em demano: saben enraonar i discutir respecte els moments que ens ha tocat viure i que està al nostre abast poder-los modificar? NO! Temen utilitzar l’arma poderosa que tenim a l’abast: la Paraula. Els fa por…

De bon mati hi ha exemplars de La Vanguardia a tots els seients, pocs però la llegeixen.

El trajecte és un paisatge repetit, que coneixem però, el cel, NO és mai el mateix. Avui, a entrada de fosc, hi havia una posta de Sol d’un roig esperverant.

El meu seient, a l’altra banda d’on es ponia el sol no m’ha permés retratar-lo…T

Ara però acluco els ulls i el veig. Res pot superar la bellesa del firmament, de la Naturalesa.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: