Correm massa…

Quan repasso les coses què he fet en una setmana, on, amb qui, temes tractats, sovint decideixo frenar però, no se per què, recomenço de nou.

Hi ha molt a fer, a bellugar sense soroll, ni esbotzar-ho al vent.

És difícil sortir del camí traçat, que segueix vigent passats els anys, que no es veu.

Escoltar, donar la ma, ajudar en la mesura possible als que no gosen demanar res. Fer companyia, a qui la necessita sigui un familiar, o acompanyar algú desconegut que està sol.

Trist pensar on arribem amb el pas dels anys: quan falla tot en plena soledat o, et veus afectat per alguna malaltia de la que no albires esperança. La salut mana i decideix.

Aprofitem els petits-grans moments que el dia a dia ens depara, si som capaços de descobrir-los. Correm massa!

Parlar amb aquell amic o parent llunyà que fa temps no has vist. Contemplar el cel, el caminar de les persones, seure a taula amb algú que arriba a temps però, no era previst

Compartir taula és, per a mi, un premi sovintejat no merescut. La paraula, la meva gran aliada es converteix en l’eix central, un parell d’hores.

Gràcies. Tots ens necessitem!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: