Des que tinc ús de raó, fa ja molts anys, sempre hem lluitat per una noble causa, ser
un País lliure i en Pau que equival a dir una Catalunya Independent.
I, què tenim?
Com sempre: tants caps tants barrets, tothom vol ser el número ú, de qualsevol Partit quan sabem que plegats uns i altres, els que tenim diferències però, no pas sentiment diferent de ser lliures d’aquesta Espanya que ens oprimeix, que s’aprofita de la nostra paciència i no vol deixar de gaudir dels beneficis que li reportem, guanyaríem de forma folgada.
Els catalans som pacients, potser massa. Els enemics coneixen el nostre bon fer de sempre, a partir de la Paraula i la Negociació. Ells, però, Ni escolten Ni entenen! Millor dit, NO volen entendre.
Però, ens necessiten. Els més entesos saben que España, sense Catalunya, desapareixerà dels mapa, en tant que país.
Som molta la gent que no estem d’acord en la filiació a partits que fan caminar als seus, a toc d’esquella, com diríem a Catalunya. Partits on, uns pocs, s’aprofiten de les prebendes que els atorga aquell partit al que representen. Molts hi maneguen des de la primera Legislatura 1979 després de la mort del Dictador -1975-.
No nomeno sigles de Partits. Busquin les diferents Legislatures, llegeixin els noms. Si en algun cas son substituïts son reenviats a altres càrrecs dins el Partit que representen.
No em canso de repetir que fer política, en temps de Democràcia, és un servei no, un ofici. Un servei que te caducitat, màxim en dues legislatures.
Aquelles persones no haurien ser re col-locades en altre càrrec públic, premi de consolació per ordre del partit que representaven.
Que recuperin la seva feina si és que en tenien, i de no ser així, que treballin en el què sàpiguen fer i estiguin preparats, no enganxats dalt del carro…
A Primàries ho tenim clar. Molts ens hi hem apropat per la manera de treballar i decidir, opinant-escoltant propostes per a triar les més oportunes en tot moment.
Tothom te la seva feina. Considerem que fer política és un plus que entusiasma: procurar que la teva ciutat sigui la millor i, Granollers, te molts dèficits a pal-liar.
Hem de recuperar antics costums, maneres de trobar-nos amb la gent, escoltar els seus neguits, les seves propostes i coneixements, que hi son.
Cal procurar que tothom tingui la informació necessària per a saber què passa a casa nostra, per què es fan determinades obres i NO, altres més necessàries i urgents.
Ajudarem a fer que Granollers sigui pionera en temes que li corresponen en tant que capital del Vallès Oriental. Abans ho era en moltes coses i volem que torni a lluir aquest títol. Hi jugarem!
