Coronavirus …

Quina mena de món hem construït o millor dit, hem permès construïssin els que governen arreu!

Alguns hem parlat i treballat sempre del i pel món dels ésser humans TOTS, no importa procedència ni manera de pensar ni fer.

Hem lluitat per la Igualtat: tots els sers humans som iguals mateixos Drets, mateixos Deures. Però, què ha passat?

Hi ha dos deus omnipotents: el diner i el poder. Des que el món és món la lluita per aconseguir liderar-los ha estat àrdua, assassina, vandàlica.  Sempre van acompanyats d’altre vici greu: L’Enveja, que mata tot el què toca.

No ens estrany que, a benefici d’uns pocs, alguns sinistres, siguin capaços d’inocular virus letals. Qui?

Rumieu els que se’n beneficiaran. Qui? Tanqueu els ulls i els veureu. No poso noms però segur que tots els tenim en ment.

Son rics i tenen poder perquè treballen més? Mentida latent. Ho son pels maleficis i maniobres que fan a expenses, moltes vegades i en detriment de la ciutadania que observa, que sap, però calla. No fos cas que s’enfadés amb nosaltres i perdéssim la feina…

Doncs sÍ, caldria que tothom denunciés allò que no està ben fet…Tots hi sortiríem guanyant.  Vet aquí que tenen molts amics, una cort que els rodeja i adula a canvi, possiblement, d’engrunes però…  li permeten estar prop seu.

Els EUA i la Xina

Quantes vegades hem tingut saraus com el del Coronavirus? EEUU no pot acceptar que la Xina els superi. Cal frenar la seva economia… Que cadascú mediti.

Riquesa -Pobresa son latents des de Caim i Abel. L’enveja dona un mal viure als que la contrauen, pitjor que qualsevol Coronavirus.

Als que manen els destins de la Humanitat els convé, de tant en tant fer neteja, alhora que s’omplen les butxaques oferint com fer front a las pandèmies.

Per què hem d’estar pendents únicament de números positius, resultats favorables en tot allò que fem?

NO cal que tornem als temps de post guerra pel que fa a l’economia quan, malgat les desventures, tothom menjava el que tenia a l’abast, no arribat amb avió des d’Austràlia o des de Xina. Haurem de recuperar els cultius familiars, l’hortet que donava patates i verdures, quatre gallines que ponguin ous, potser unes gàbies per criar uns conills que seran ben rebuts a taula quan creixin, alimentats d’herba que recollirem dels camps…

Unes cabres? Per què no?

A tots els pobles existeixen lleteries d’unes vaques que alguns pagesos encara cuiden.

No crido el mal temps.  Cal preveure de bell antuvi solucions, abans no sigui massa tard. Tenir cura del què es pot i del què no s’ha de fer.

Jardins que es poden convertir en horts amb el que s’escau segons temps. Una fal·làcia? Millor que ens agafin previnguts.

Hi ha zones d’Espanya que avui, han vist tancades escoles i llocs de treball. Botigues mancades de subministraments. Siguem lúcids. Procurem el què necessitem.

NO abusem de la por, el pitjor dels enemics possibles. No ens trobem davant la Pesta Negra de 1348.

Com sempre, aquesta situació beneficiarà a uns quants… A qui?  Fem barates?

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: