Només plegats guanyarem el futur.

 

 

En temps difícils, quan un maleït microbi ens manté fora de joc i no ens permet fer vida normal -per sedentària que fos-, hem recuperat l’escalfor humana a través del telèfon , i, si  i l’ordinador no ens fa figa, gràcies als contactes virtuals que ens ajuden a recordar els bons moments passats amb parents-amics, ara, com tots, reclosos a les seves llars.

Hem retrobat la serenor del nostre entorn. Mirar el cel que darrerament també ens fa figa i no mostra seus millors colors. Els que vivim fora de la ciutat, passejar per camins coneguts que ja fèiem quan els fills eren petits i anàvem a cercar herbes boscanes i flors salvatges que ens regalen el seu perfum i, guardem i contemplem. Ara també.

Sabem que tothom està confinat a ca seva però connectats per aquestes eines que en aquests moments son imprescindibles: whatsap, de manera especial per la immediatesa. No banalitzem les converses com fan alguns Grups. Siguem positius i que serveixin per a descobrir que tots estem en el mateix vaixell i hem de vetllar per tal que arribi a bon port.

Recordem, els que tenim més anys, la vida familiar a l’entorn de la taula, de la cuina. Les converses que ens posaven al dia del poc que aleshores sabíem. Avui desbocades per tots els mitjans a l’abast, les certes i les inventades. Entenc que a molts els costi endevinar la realitat.

Aprofitem aquest temps per revisar les nostres actuacions, les nostres febleses. Si hem estat  prop seu, quan algú ens necessitava.

També per a buidar armaris i calaixos d’allò que no necessitem. No abusem comprant, acaparant el que és prescindible. Pot ser útil a algú.

No romanguem únicament davant la TV. Fem  exercicis de mobilitat: pujar i baixar escales si en tenim a casa. Caminar ni que sigui un tram petit que es pot repetir el temps que calgui.

Llegir allò que guardàvem arraconat per manca de temps. Cuinar per a fer feliços dels de casa. Escoltem música de tota mena, per alimentar l’esperit però també per a moure’ns: ballem!

Escrivim tot el què ens vingui al cap en moments de solitud. Busquem una llibreta i fem diàriament un petit resum de la jornada. Sense vergonya ni por. És la nostra història 2020 que, no dubto, serà per recordar: Història particular del dia a dia, del Coronavirus 2020.

Contactem amb familiars i amics per saber com estan. Tots tenim algú delicat. No oblidem les Video-trucades, ja que en aquestes ocasions: sentim la veu, veiem ses seves cares… En aquest cas, benvinguda la Ciència que ens ho fa possible.

No perdem l’Esperança. Només plegats amb gran dosi de confiança i amor, guanyarem  el futur que volem digne i conciliador per a tots els que ara patim aquest mal son, Coronavirus que ens te consternats.

Exigim saber la veritat de la seva procedència i del comportament dels que tenen autoritat: aquells que “poden però, NO fan res.” La Història els jutjarà

Quan tot falla no oblidem que ens queda l’AMOR: FAMILIA I AMICS

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: