La ciutadania ha acceptat, de manera disciplinada, el confinament a casa per culpa del Coronavirus.
Famílies que ens veiem sovint hem limitat les converses via telefònica i missatges sovintejats durant la jornada per saber com ens sentim, com ens trobem, què fem, des de la distància. La nostra és llarga i dispersa però, ens sabem i ens comuniquem per aclarir qualsevol dubte.
Sovint també per a dir-nos simplement: T’ESTIMO…
Temors i dubtes ens amoïnen. Fins quan o per què no marquen més fronteres per evitar l’expansió d’aquest malèfic que ens vol robar la vida, l’esperança, de futur, de manera especial als més grans?. Maleït sigui!
Hem d’agrair a les autoritats Sanitàries el bon fer dels professionals, la dedicació exhaustiva de tots, per retornar la salut i la vida a totes les víctimes del Coronavirus.
Intentem estar al cas del patiment que suposa la soledat de molts que, sols i d’edat avançada, han d’espavilar-se per a sobreviure.
Ens en sortirem si som capaços de fer en tot moment el què cal començant per la higiene, el bon humor i, activitats i mogudes dins de casa.
Prohibit romandre inactius o amorrats simplement davant d’un televisor.
