Simfonia final?

Sento pròpies les paraules de Maria Aurèlia Capmany:

«Mai no seré prou vella ni prou covarda per no tornar a començar de cap i de nou amb les mans buides. … li fa formular més endavant, arribada a la vellesa física, però més que res a la decadència del cos que ocasiona la malaltia: «Quina bestiesa fer-se vell físicament. … I s’apressa a afegir: «La vida del carrer és almenys tan atractiva com la vida dels llibres.

He viscut, he vist sempre amb ulls oberts i amatents tot allò que la vida ens depara. Ara, portem 10 dies reclosos a casa pel maleit Coronavirus. La vida s’ha paralitzat arreu del món. Serà que estem vivim-escoltant la Simfonia final?. Sigui el què sigui afrontarem amb passió i enginy aquest futur que anhelem, d’Amor i Justícia

 

 

 

 

 

 

 

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: