Primer. Les coses que passen i que ens pas-sen, sempre tenen una causa o, si més no, te-nen possibles lectures de per què passen. Per-sonalment, crec que és un avís d’abast global. Avís que ens ha de fer pensar que no estem fent les coses bé a nivell global i local.
Segon. La pausa obligatòria que ens ha cai-gut a sobre, és com aquella frase, no sé si pe-dagògica, però prou efectiva que diu: “Nen, al racó de pensar”, després de moltes amones-tacions i de molts arguments rebutjats per la criatura.
Tercer. Els danys col·laterals, a més dels ma-lalts i dels morts, seran molt importants i greus com ja podem observar i témer: el dany econò-mic portarà acomiadaments més o menys ar-reglats, atur, fallides, desànim, desesperació.
Quart. Hi va haver la crisi econòmica del 2008 que va provocar també un daltabaix per a moltes famílies, a més de retallar fortament “la societat del benestar”. I es va parlar d’una lliçó que calia aprendre, molt centrada en la bombolla immobiliària. La lliçó no s’ha après.
Cinquè. No caiguem en la trampa de les fal-ses solucions que només tocaran l’epidermis del problema. Estem en una situació de malal-tia personal i col·lectiva, global. No cal buscar laboratoris secrets ecocides. Nosaltres som el laboratori.
Sisè. Tenim la gran oportunitat de fer una PAUSA global seriosa i replantejar-nos què es-tem fent i com estem vivint i si volem un futur emmetzinat o una humanitat rehumanitzada.
Setè. Aprofitem aquest temps per Re-pen-sar. Re-pensar-nos. Compartir les nostres re-flexions. Valorar totes les dades dels científics, que són com els profetes de vells temps, que ens diuen que potser “encara hi som a temps” de fer un cop de timó.
Vuitè. Realment hi ha una consciència global, uns efectes devastadors globals, però també un sentiment comú solidari que ens pot portar a nous plantejaments: sobre el treball, sobre les relacions familiars, sobre l’ús del temps i de l’oci, sobre el paper de cada persona, de cada professió, de cada col-lectiu, de cada poble.
Novè. Les xarxes ens han obert un camí en-cara “inexplorat”. Potser podrem tornar a ca-minar pel carrer i aturar-nos i parlar sense estar enganxats al mòbil. Potser ens adonarem que vivim en espais socials que hi són per a retro-bar-nos com a persones que saben mirar-se i fer-se abraçades. Potser recuperarem el debat sincer i la conversa amable. Potser ens adona-rem que a més dels productes de proximitat hi ha persones de proximitat.
Desè. Podríem dir que és un segon avís per a navegants. El cant de les sirenes ens pot tor-nar a engalipar i, encegats i seduïts, podrem anar cap a nous esculls encara més perillosos. Ara, com diu el temps quaresmal, és un temps de noves oportunitats. Un temps favorable al canvi d’estil, de costums, de maneres. La hu-manitat serà solidària o no serà.Josep M. FisaUn decàleg a tall de vacuna
