La història es repeteix

Que trist deu ser tenir diners, estar malalt sense remei i veure a prop la mort, si tens les mans buides

Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d’octubre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a aquella data.

Han passat 6 anys i, la història es repeteix.

Costa d’entendre que part de la humanitat no escolti i no posi en marxa projectes imprescindibles per a una convivència lliure, en pau, arreu. No volem que sigui únicament, la cobdícia, la que mogui els fils del món. Fa justament cinc anys, que la Grip A va ser motiu de pànic a la població mundial. Jo me n’anava a participar a la Marxa Mundial per la Pau i la no violència a través dels cinc Continents. Em van demanar si volia vacunar-me. Després d’indagar, amb especialistes entesos i compromesos, vaig dir que no. Val a dir que, arreu on passàvem, la gent es tornava boja, amb mascaretes pel carrer i, si t’apropaves a algú desconegut, t’evitava.

Des del primer moment vaig tenir clar que era un problema programat. Per què? Algunes Indústries farmacèutiques passaven moments “baixos”. Se’ls havien escurçat els “guanys”. Ah! I perquè gent del món de l’economia, i de la política, hi estaven implicats, n’eren accionistes. La Grip A, va suposar que les seves accions anessin a l’alça, d’un dia per l’altre. Però la por estava servida, la gent, aterrida.

Novament ens trobem en situació d’esglai quan l’Ebola 2018 emmascara situacions delicades: -corrupció, dictàmens contra determinades postures, també per tot el que fa referència al 9N, entre altres, que, gràcies a aquesta epidèmia, no s’especula res més. Una situació que va començar amb el trasllat dels primers infectats d’Ebola, dos missioners que, si els haguessin demanat la seva opinió, segur que haurien manifestat les seves ganes de romandre prop dels seus, aquells pels quals van decidir treballar, als quals van dedicar les seves vides. Per què no morir als seu costat?

Tot i saber que les possibilitats de sobreviure eren molt minses, van voler fer un cop de força de poder davant el món, amb la seva repatriació a Espanya. Avions, persones implicades, hospitals… Precaucions? Cap!

Som molts els que ens demanem per què no van decidir esmerçar tot aquell cost –caldrà que ens ho expliquin en algun moment-, per a procurar serveis allà, in situ, ajudant, fent prevenció, aportant la ciència possible, per tal que, en el futur, no es repeteixin situacions “previsibles”? Segur que hauria permès la construcció d’espais hospitalaris, personal inclòs. Ara, millor no parlar de la nova situació dels infectats. Han pres les mesures pertinents?

Cal impulsar educació sanitària, però també per a la vida. Per a discernir entre el bé i el mal. Sé que molts dels que manen no han fet aquest tipus de Màster, avui que tant vesteixen aquests títols, sense els quals, no ets res, només ets un ser humà. Educació, vella-bella paraula per a molts desconeguda, que cal inocular als més joves, per tal que la societat canviï hàbits. Educació per a tothom, aquí, a Àfrica, a la Índia, al Marroc, per a tot l’Univers, allà on existeixin ésser humans.

Sortosament, per a altres, entre els quals em compto, educació és símbol de llança, amb la qual escometre el futur amb dignitat. Només educant, oferint possibilitats de coneixements on no n’hi ha, negociant amb la paraula, no amb mercaderies ni diners, la victòria serà nostra. Haurem guanyat la batalla, fins ara empresa per la força que dona l’economia. Que trist deu ser tenir diners i estar malalt sense remei, o veure prop la mort, si tens les mans buides, perquè tot allò que has obrat a la teva vida ha tingut un únic punt de mira: els diners.

Avui, 27 demarç 2020 hi afegiria que el món ha crescut massa, no està preparat per a fer front a les necessitats vitals de la ciutadania: hem degradat la Natura, els oceans, els mars i les muntanyes. Hem malmès l’aire.  Es desfan les glaceres, augmenta el nivell del mar. Podrem sobreviure si no podem respirar si no tenim aigua?  Solució el Coronavirus  ens ataca i acaba amb la vida de moltes persones, de manera prioritària les que tenen més anys… Jo em demano, i ara a qui hem de demanar responsabilitats?

Penseu y responeu si us plau. Jo tinc la meva rèplica.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: