Volem. Som-hi!

 

Hem de modificar moltes  actituds, comportaments, maneres  d’actuar.

Si donem una mirada enrere descobrirem que la vida s’ha modificat, diuen alguns que a be, jo diria però, que aquesta no és la paraula adient. NO arriba a tothom.

Érem feliços quan no teníem el què tenim ara, avui, ningú està satisfet del que te. Mira sempre els que disposen més que ell i, l’enveja el colpeix. Desventurat!

Hem de recuperar la felicitat i l’agraïment pel què tenim. Jo ho intento.

Estem acabant els recursos de la terra, majoritàriament en mans d’uns pocs que la maneguen com volen a benefici propi mentre que, una immensa majoria no te com  sobreviure.

No oblidem que el món, i tota la seva riquesa, és patrimoni de tots. Que ben administrat, hauria de servir per a fer possible la vida de tots els  ciutadans, no importa cultures i llengües, cadascú amb la seva idiosincràsia.

I, què passa? Que uns pocs se n’han fet amos i senyors,  mentre que la resta -molt llarga-,  no te l’imprescindible per a subsistir.

Què dir del què passarà ara, amb els més grans, els que han estat pioners de tantes coses quan, des de les altes esferes se’ls vol reduir, no importa com.

Vull ser optimista i pensar que guanyarà el seny i que, el sentit comú farà la seva feina: reconduir hàbits i costums, treballar per guanyar de nou la vida quotidiana de tots.

Que a ningú li falti el treball ben remunerat, NO, amb les diferències de suara on la misèria guanyava cada dia més adeptes.  Exigim i procurem, plegats: que tothom pugui viure i treballar amb dignitat.

Com sortirem d’aquesta crisi que ens afecta i no era aliena a tothom, alguns la sabien la preparaven? Costa d’imaginar tanta maldat però, aquesta és la realitat.

Només plegats fent front comú petits i grans, rics i pobres, homes-dones, els més joves i els més vells, podem reconduir aquest malson mundial que estem vivint, confinats ara a casa -els que en tenim- per un maleït Coronavirus infiltrat, que algú, n’hauria de donar majors explicacions. Exigim ho!

Qui-què l’ha provocat? Necessitem aclariments. Fins ara, massa per què, sense resposta, arreu dels 5 Continents.

No és la primera vegada que el món pateix un desastre universal: Sodoma i Gomorra. Diluvi. Torre de Babel. Plagues d’Egipte.

Si caldria quan sigui possible, explorar l’inici d’aquest malson, QUI, ON, COM, PER QUÈ.

A qui beneficia, qui son els més colpejats.

No hi ha vacunes però SÍ estímuls a provocar VIDA.

Volem un món a l’abast de tothom. Un món de Justícia i Equitat. No el de competència.

Un món que podem fer nostre, aquell que pregonaven ja els nostres avantpassats, d’ajudar al que et necessiti quan està malalt, no permetre que la cobdícia podreixi els nostres cors.

Em ve al cap la meva iaia Margarida que menava l’hostal de El Pont de Vilomara on jo vaig néixer. Tenia sempre estadants, gent que venia per temes de les fàbriques, viatjants de comerç. També parelles de Guardia Civil .

Si una dona anava de part era la Margarida qui anava a ajudar-la. Si algú estava malalt i sol, em feia anar a portar-li el dinar. Recordo a una noia que es deia Assumpció i tenia mal de pot. O la Roseta amb una tuberculosi que se la va endur…

Tenim doncs a les mans iniciar una nova manera de viure, que no podem deixar escapar.

Volem! Som-hi!

 

Montserrat Ponsa Tarrés. 1 d’abril 2020

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: