On va Barcelona?

 

Diumenge passat vaig anar a veure una meva filla malalta, a Barcelona.

Amb tots els protocols, em va acompanyar altra filla. Ella conduïa, jo seia al darrera amb mascareta i guants.

Vam arribar-hi be, poc tràfic. Em va deixar a la porta de la casa, sempre amb mascareta posada. Vam deixar les sabates a la porta d’entrada.

Vam compartir esmorzar amb la família sencera: gendre i quatre fills. Temps pel record. Gairebé dues hores. Gràcies!

Per què ho explico? Perquè de tornada res va ser igual. Carrers i places amb molts nens i adults, NO, en la mesura que havien proposat des del Govern: Un adult podia anar amb 3 nens menors de 14 anys, passejar una hora sense allunyar-se més d’un Km  de la seva residència habitual, després de sis setmanes de confinament.

Semblava que la gent havia embogit. Omplien carrers-places-avingudes, la majoria sense mascareta.

El President Quim Torra NO va ser escoltat. Ningú, de Seguretat, va anar a procurar defensar la seva proposta per iniciar el des-confinament. On eren el guardians de l’ordre?

Em demano, per què la ciutadania és tan irresponsable i no és capaç de romandre a casa, Confinada, fins que el Corovit-19 desaparegui ni que sigui de manera temporal?

El malalts i els morts hi son i, no podem permetre segueixin augmentant per la negligència d’unes persones incapaces de romandre tancades a casa seva, els dies que les autoritats decideixin, a favor de tots.

A casa hi ha molt a fer. Si tens família a prop millor, però, tenim molts recursos a l’abast: Llegir. Escriure. Cuinar. Caminar per l’entorn immediat. Fer exercicis gimnàstics que es poden trobar fàcilment via Internet.

Buscar alguna pel·lícula a la TV o alguna Sèrie que ens entretingui. Series? Madam Secretary. Scorpion. Les he vist. Correctes!

Com vaig fer la setmana passada adjunto una recepta fàcil de Cuina de Confinament per satisfer els que teniu a prop.

Mandonguilles amb patates i carxofes. Fàcils de fer, preu assequible.

½ Kg Picada de vedella. Una ceba i dos grans d’all  laminats. Una llesca de pa torrat o unes cullerades de farina de galeta. Farina blanca. Una fulla de llorer. Un got de vermut. Patates mal tallades i carxofes una per comensal. Un tomàquet ben madur.

Picada: 2 grans d’all. 8/10 ametlles torrades. Uns brins de safrà.

Amanir la picada amb sal-pebre i pastar-la amb les mans. Afegir-hi pa torrat ratllat o la farina de galeta. Treballeu la preparació, sempre amb les mans. Deixeu-la reposar uns 15 minuts. Amb les mans feu boletes amb la carn, és a dir mandonguilles.

Fregiu -les amb oli en una cassola. Deixeu-les en una safata ben escorregudes. Amb aquell oli sofregiu a foc suau la ceba i els alls laminats. Quan comencen a enrosir poseu hi el llorer, el tomàquet sencer i, el vermut. Foc suau uns minuts i, afegir hi les mandonguilles, les patates i les carxofes una per cap. Han de quedar cobertes. Si cal, afegir hi altra copa de vermut o de caldo. Foc suau 30/40 minuts cassola tapada.

Bon profit!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: