L’ ordre és bellesa, i ritme, i és l ‘espai
en què la mort no pot abraonar-se’m
inesperadament i convertir
la melodia en ronc o en esgarip.
No em sorprèn ni em sotmet aquesta fonda
constància de mi que em manté erectes
els sentits i el desig, ni espero cap
senyal prodigiós que m’afranqueixi
per sempre més de servituds i angoixes.
Declina el sol i algú, llunyà en el temps,
em fa do generós de l’ harmonia.
 | Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… |
| Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… | |
| Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… | |
| Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… | |
| Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… |
| Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… | |
| Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… |
 | EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… |
 | montserratponsa en Escola a l’aire lli… |
| Maria Antonia Arnau… en Escola a l’aire lli… | |
 | VERANOS SIN LUCIÉRNA… en Veranos sin luciérnagas |
| Maria Antonia Arnau… en I els presos i exiliats q… | |
| Maria Antonia Arnau… en ¿Por qué se van los amigo… | |
| Maria Antonia Arnau… en Ha fallecido Dom Pedro Casaldá… | |
| Montserrat Ponsa en Avui estem de dol. Sempre al c… |
Debe estar conectado para enviar un comentario.