L’ ordre és bellesa, i ritme, i és l ‘espai
en què la mort no pot abraonar-se’m
inesperadament i convertir
la melodia en ronc o en esgarip.
No em sorprèn ni em sotmet aquesta fonda
constància de mi que em manté erectes
els sentits i el desig, ni espero cap
senyal prodigiós que m’afranqueixi
per sempre més de servituds i angoixes.
Declina el sol i algú, llunyà en el temps,
em fa do generós de l’ harmonia.