Avui com cada dia, passejada a mitja tarda per deixar una estona el Confinament i
contemplar la Natura. 
Res es comparable a la bellesa de les flors senzilles que afloren de manera espontènia i no tenen parangó.
De múltiples colors i formes, dol collir-les, tot i que en alguna ocasió se m’escapa la ma i de retorn a casa intento fer un ram.
Tarda agradable un intent recuperar la vida al carrer, suara buit, amb silenci preocupant.
Enlloc de collir-ne avui he fet fotografies que intento mostrar.
Campanetes i ginesta son les més abundoses, i no cal dir que els pipiripips, vermells com la sang, els meus predilectes.
Em tenen el cor robat.
