Sobresèries, guions i autors.

Carles Canet. Membre de Granollers per la Independència – Primàries Granollers

Molta gent, sobretot aquests dies de confinament i per la meva relació amb el món audiovisual, suposo, m’ha demanat que els recomanés alguna sèrie per poder passar l’estona i fer més lleugeres les hores a casa. Avui faig pública la meva recomanació, tot i reconèixer que hi ha una sèrie que em té absolutament fascinat i enganxat: Els Plens de l’Ajuntament de Granollers. Com a sèrie ho té tot: capítols mensuals, però que, si els mires diverses vegades, sempre hi trobes detalls nous, sorprenents, que donen sentit a la trama, i que engloben tots els gèneres possibles (comèdia, drama, thriller, suspens, paròdia…); uns protagonistes principals que mai defrauden (uns bons, molt bons, que semblen dolents, uns dolents, molt dolents, que semblen bons), i uns secundaris de luxe amb intervencions que valen el seu pes en or; guions plens de girs inesperats salpebrats amb petites trampes argumentals i macguffins que fan les delícies dels espectadors més atents i espavilats i que no molesten als més mandrosos o conformistes. És gratuïta i no cal patir per la seva continuïtat, ja que està garantida per molts anys i sempre pots revisar capítols anteriors, que n’hi ha un munt, i almenys els darrers 16 anys tenen els mateixos guionistes principals, cosa que assegura coherència narrativa.

Analitzem el darrer capítol:
– A causa de l’èxit de la sèrie els seus responsables actuals van creure oportú fer-ne un llarg tràiler el dia abans a la tarda i convocar una roda de premsa per presentar les mesures que durant el capítol s’haurien d’aprovar entre tots, per unanimitat i basant-se en el diàleg i el consens que representa que uneix a tots els protagonistes. Més que una promoció de la sèrie va ser vist per alguns espectadors com un spoiler brutal, molest i molt arriscat, motivat segurament per la supèrbia que impera a Granollers i de la majoria absoluta de guionistes del grup municipal del PSC. A vegades això pot portar a una sèrie a morir d’èxit i no cal.

– Després d’uns crèdits inicials molt farragosos (potser el punt més feble de cada capítol) els secundaris entren en acció sempre de la mà de la regidora de Granollers per la Independència-Primàries Catalunya, en un paper petit però agraït, que destaca per ser l’única antagonista i veritable oposició als protagonistes principals (en tota bona sèrie hi ha d’haver algú “sol davant el perill, l’adversitat i defensant l’impossible”). Aquí és on comencen a brillar de veritat els guionistes: frases esmolades, directes i discurs que mai no decep, però que cal escoltar atentament. En transcric algun trosset, el millor del capítol, que valen la pena:

– “Només dir que el nostre grup no està d’acord en el fet que es consideri com a inversió socioeconòmica per a combatre la crisi sanitària el milió d’euros que l’equip de govern calcula que deixa d’ingressar per l’estat d’alarma decretat i la suspensió del pagament de la zona blava, per exemple, el no cobrament de les quotes de les escoles bressol, l’escola de música i el conservatori, taxes d’escombraries o taxes per l’ocupació de via pública, etc. Evidentment tot això són serveis no prestats i per tant no cobrats, lògicament. Però anomenar aquests conceptes com a inversió pot portar a equívocs. Potser n’hi hauríem de dir “inversió invertida”, i així tothom s’ho podria prendre com volgués. A la conversa amb el Sr. Terrades sobre el tema, li vam demanar que més que parlar de diners, es prenguin mesures que il·lusionin una altra vegada als granollerins i els hi transmetin la sensació que el seu ajuntament és empàtic amb els seus problemes i els hi fa costat en moments com aquests. Amb el pla d’acció proposat no creiem veure ni una cosa ni l’altra.

Parlar punt per punt d’una cosa que ja es donava per aprovada i consensuada, seria pesat i llarg. Només advertir que proposar una despesa de 100.000 euros a la contractació de 56 persones en plans d’ocupació durant el 2020 (???), destinar 10.000 euros per a entitats que reforcen el suport a l’emergència alimentaria i 10.000 més a 70 dispositius i 60 kits d’internet per alumnes sense mitjans tècnics per seguir les classes on-line i proposar-ne una altra de 150.000 per adaptar i redimensionar tecnològicament l’Ajuntament a hores d’ara per a adaptar-lo al teletreball i a l’atenció al ciutadà, ens sembla una incongruència més de les xifres que exposa aquest pla d’acció.

També dir que aquest pla de mesures socioeconòmiques no només hauria d’incloure temes relacionats amb els diners. En els durs moments que hem passat, passem i que malauradament s’estan allargant, el lideratge d’un govern no està tant en els diners com en tenir clares i definides unes línies d’actuació i directrius per donar a la ciutadania que confia en aquest equip de govern. Fins ara ens dóna la sensació que s’improvisa constantment, que no es prenen decisions, equivocades o no, però en un sol camí que almenys sembli tenir clar qui pren aquestes decisions i es va a remolc de les iniciatives que ja ens són definides per instàncies superiors. Com sempre a Granollers, els riscos són mínims i sempre hi ha allò després de “la culpa és dels altres”. Com ho són també, de mínimes, les iniciatives valentes i innovadores. Però, una vegada més, els hi farem un nou vot de confiança sempre deixant clar que estarem a sobre de fiscalitzar que cada partida i cada euro d’aquest pla sigui invertit en el que es proposa. Per això som aquí i és la nostra feina i el nostre deure com a oposició. Si així es fa ho celebrarem i aplaudirem. Com sempre fem. Si no, ho denunciarem com també hem fet sempre i seguirem fent”.

–A partir d’aquí la resposta dels protagonistes principals sense sorpreses però plena dels tòpics que fan que una sèrie enganxi de veritat: complaença, clientelisme, submissió al poder establert, sumes i números que no quadren per enlloc, arguments demagògics mal llegits, actors que demostren el seu talent “invers” amb actuacions que suspendrien en una representació de final de curs de Primària i que generen una il·lusió similar a la que generaria veure aquests dies una granota al riu Congost i aprovació d’algunes mocions que en propers capítols algú haurà de justificar com ho farem perquè passin de Palou.

–Tècnicament la realització del capítol, per una vegada, bona i sense incidents remarcables, fora de l’absència momentània i repetida del Sr. Secretari cada vegada que el prota el requeria (és el que té saber-se els guions de memòria, que sovint desconnectes). També seria d’agrair al realitzador que tingués present que a l’espectador li interessa més tenir en pantalla en tot moment als portaveus dels grups municipals, veritables secundaris, que a quinze actors figurants sense frase.

–L’altra gran aportació i sorpresa d’aquest capítol va ser l’intent per part dels guionistes de captar nous espectadors a través dels idiomes en un capítol bilingüe, per mèrit d’uns i vergonya d’altres.
Com diuen a totes les sèries: “Continuarà”. I nosaltres serem allà per comentar els nous capítols i mirant que els veritables protagonistes en siguin els granollerins, les seves trames i els guions o arguments que ens vulguin aportar.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: