Avui fa anys vaig començar la meva vida prop de l’Oriol, rica i plena. Alegries i penes que, compartides, vam ser capaços de suportar. La seva absència sobtada, a partir del 9 de juliol 2003, va truncar la meva vida. No va acceptar mai la mort sobtada del nostre fill Marc mentre jugava un partit de futbol amb el seu equip de veterans el 26 d’octubre 1996. Em falten.
Ens vam casar a les 12 del migdia del 20 de juny 1956 a l’església Parroquial del meu poble El Pont de Vilomara -El Bages- . Ens van acompanyar parents i amics. Malauradament, molts ja no hi son. És llei de vida, ens agradi o no ens agradi. Des d’aqui un Record per a tots. Us estimo! Va ser un dia entranyable, acompanyats d’amics arribats d’arreu.
Aquesta imatge és de l’any 1970, l’Oriol i jo, Antoni Cumella, Agnès Vendrell i Guayasamin en el seu taller de Barcelona. Amics entranyables.
Amics que ja no hi son. El meu homenatge a tots!
