Massa personalismes…

Massa personalismes…

El dia que tothom entengui que la política és un servei, viure serà més fàcil. Cal que els nostres representants ho tinguin clar. No és ètic que s’organitzin nous partits polítics a benefici propi. Això  no és democràcia, és oportunisme. Capficats amb la pandèmia, obviem les noticies que multipliquen  amb noves sigles el panorama electoral, NO! I mil vegades NO!. Com diu el refrany: Divideix i venceràs..”

   Volem un país on valgui la pena viure, on les oportunitats de fer-ho amb dignitat estiguin  a l’abast de tothom, no d’uns pocs privilegiats polítics que fan i desfan al seu albir. Que vetllin i procurin pel be dels ciutadans. Que la Seguretat Social sigui mirall pel món, igual que les possibilitats de feina ben retribuïda. Que l’educació traspassi fronteres i ens posin com a model a emular. Volem un país on ningú dormi al ras per falta d’un sostre, de feina. Que la feina sigui una eina digna, a l’abast de tothom després  d’una bona educació obligatòria i gratuïta. No pretenem  ser milionaris,  ni tenir poder. Aspirem a viure amb dignitat prop dels que estimem. Demanem que tothom prengui  un compromís: fer bona feina on es trobi.

   I pel que fa als polítics, que posin fi als seus espectacles, la pretensió de manar supera tota previsió:  noves sigles d’algú que han defenestrat… i, no passa res. Quina vergonya! Com si tot estigués resolt, quan la feina que està en joc és gran: la pandèmia, sobreviure sense feina, molts sense sostre o dificultats per a mantenir -lo i cal no oblidar que s’ha de posar plat a taula cada dia: als fills nets, als besnets.

   No volem tornar a una dictadura. Sabem què volem: Independència per governar les nostres vides i el nostre país. Dol que els partits polítics no ajudin a fer forta la Democràcia. N’hi ha massa. Voldríem que s’ho rumiessin, que molts  se n’anessin a casa. Que no vulguin, amb les seves rebequeries, afavorir els contraris perquè els donin suport.

   Quan jo era petita, això passava també amb l’església, quan tot era pecat. No podies entrar a un culte si anaves sense mànigues o, amb pantalons. Als anys 60 em van fer fora de la Catedral de Tarragona anys 60 per portar texans. No podies anar a combregar si no havies passat pel confessionari, si no estaves en dejú des de la nit anterior. NI… ni…molts ni. Sortosament l’Església ha canviat, a be. Em sento dintre. Però considero  i els demano de posar fi  alguns personalismes,  la vestimenta, la manera de viure dels càrrecs superiors, de bisbes en amunt… No han fet sentir la seva veu, ni han donat la cara pel país ni pels presos i exiliats polítics, excepte unes quantes excepcions que ja han estat amonestats. S`han desentès  de fer aportacions econòmiques per els familiars dels presos.  Els seus palaus romanen tancats als pobres. Sous, servei i indumentària impropis dels temps que vivim.  Malgrat tot, soc fidel a l’Evangeli. M’agradaria, però, fer-los un toc d’atenció.

   I aquesta setmana preparem un bacallà esqueixat, una menja agradable en temps de calor i fàcil de preparar. El més important és que el bacallà sigui de qualitat.

INGREDIENTS. Un tros de bacallà remullat, tomàquets, ceba, oli d’oliva, vinagre, pebre, sal i mostassa

   Cal esqueixar a tires el bacallà, es renta i s’escorre. Es tallen els tomàquets madurs en un bol, s’hi afegeix el pebrot vermell a trossets petits i la ceba –que jo tinc sempre macerada amb vinagre- també a trossets. Fer una vinagreta al vostre gust. A mi m’hi agrada una mica de mostassa. S’amaneix just per anar a taula i se serveix fred.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: