El fet de passar molt temps plegats ha servit per a trobar-se les famílies. Els horaris laborals dels pares fan difícil sovint la convivència. Llàstima que, en alguns casos, n’ha perjudicat d’altres no avesats a conviure les 24h del dia.
Grans i petits, hem vist alterades les nostres vides i el quefer diari. Infants i joves sense escola i Universitat. Sense feina els més grans. Hem aprés a compartir el temps: amb jocs, caminades de mati o nit segons edats, i horaris als diferents pobles i ciutats. Inusual en temps normal.
Ha servit per modificar els nostres comportaments. Interessar-nos per parents i coneguts, ajudar-nos en temes que, sols, no ens n’haurien sortit.
N’hi ha que han descobert el plaer dels àpats familiars, cuinar, preparar menges, enraonar…
Malauradament sembla que seguirem a mercè del que vagi succeint. Nous brots de Convid-19, també a Granollers. No abaixem la guàrdia, confiem amb els entesos i actuem segons les seves indicacions.
blog de Montserrat Ponsa 