17 anys d’absència

Oriol, sempre al cor (1927/2003)

Fa 17 anys, era el dimecres 9 de juliol 2003 que vas morir sobtadament, sense fer remor. No havies assimilat la mort inesperada del nostre fill Marc, la tristor t’envaïa. No en podíem parlar, ploràvem tots dos. Segur que ens hauria anat be  fer-ho, plorar per esbravar-nos però, NO en vam saber prou. Costa d’afrontar la realitat, érem feliços fins la seva mort, a partir d’aquell moment, tot va canviar.

Encara recordo el dia que el Marc, de forma seriosa, ens va demanar si ens feia res que es quedés a viure amb nosaltres, la majoria de fills eren ja fora de casa, amb les seves parelles.

La nostra alegria va ser gran. Amant de la Cuina i dels viatges, de la música, dels Concerts. Anàvem al Liceu.

Ens acompanyava sempre que viatjàvem o volíem fer una escapada, sovint, per conèixer alguna cuina. Li vam encomanar la dèria pel menjar, que tu i jo sempre havíem cultivat.

Saps? Ara segueixo cuinant, intentant fer feliços els que m’acompanyen. Penso que la nostra època, era més autèntica pel que fa a les menges, més naturals, descobries ràpid allò que tenies a la boca i, ho assabories amb passió. Massa sofisticació la d’ara.

Cuida’t de nosaltres, confiem amb el retrobament! T’estimo!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: