La pandèmia ha apropat famílies

El fet de passar molt temps plegats ha servit per a retrobar-se amb les famílies.  La feina i els horaris dels pares i mares fan difícil conciliar la convivència amb els fills que solen menjar a l’escola. Llàstima que, en alguns casos, el fet de compartir més temps, n’ha perjudicat d’altres, no avesats a conviure les 24h del dia.

Temps? Què n’hem aprofitat? Ha servit per conèixer els propis comportaments, les esperances de futur. Hem revisat allò què hem fet, el què hem desatès.  Ens hem Interessat per parents i amics, ens hem ajudat  mútuament en temes  que, sols, no ens n’haurien sortit. N’hi ha que han descobert el plaer de la taula, dels àpats familiars. Han aprés a  cuinar, a preparar menges i, a  enraonar,  costum desaprofitat per arribar a una bona entesa.

Grans i petits, hem vist alterades les nostres vides i el quefer diari. Els infants i joves sense escola i universitat. Sense  feina els  més grans. Uns i altres hem descobert la importància del temps compartit, amb jocs, amb jocs, amb caminades de mati o nit en hores permeses, segons edats, pobles, ciutats. A la nostra vida quotidiana habitual,  no queda temps per aquests petits gaudis que, alguns, han descobert gràcies al confinament.

Malauradament, per les noticies que arriben, sembla que seguirem a mercè del que vagi succeint.  Nous brots arreu, també a Granollers. No abaixem la guàrdia, confiem amb els entesos, els que controlen la situació. Fan molt bona feina. Gràcies des d’aquestes ratlles!

Hem après a portar morrió, difícil els primers dies, en fa ja 118 des d’aquell 12 de març de 2020. Consti que ni el deixem per anar a passejar. Dona un cert misteri quan algú passa prop teu i et saluda. Sovint costa reconèixer la seva identitat.

Viure en un poble té avantatges, hi ha zones properes on caminar i, si vols, pots fer-ho al bosc malgrat no crec recomanable. A més a més de l’espessor d’herbes i matolls que cobreixen el camí, sovint surten manades de senglars buscant menjar i només l’esglai de veure’ls pot enterbolir la passejada.  Ah! I senglars que de tant en tant es passegen pels carrers propers on vivim, incitant el lladreig  dels gossos que ens avisen.

Avui Menges per a la nova normalitat: Braç de gitano de patates-tonyina.

INGREDEIENTS. Patates 1 per comensal. Una ceba. Una llauna de tonyina. Ous durs. Salsa de tomàquet. Salsa maionesa. Pessics de pernil.

Cal bullir les patates i la ceba amb un raig d’oli i sal. Un cop bullides aixafar-les amb una forquilla, abocar-les sobre un drap de cuina net, aixafar-les i deixar-les amb un centímetre de gruix.. Posar-hi la tonyina de manera que n’arribi arreu i enrotllar el braç de gitano. Col.locar en una plata, untar-lo amb salsa de tomàquet  i adornar a gust. Jo amb ous durs coberts de maionesa i uns pessics de pernil serrano, pebrot, etc.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: