Costa seguir dempeus

Només ens faltava la Pandèmia per a fer-ho tot més complicat. Costa viure, millor dit: sobreviure en un món on tot son disbauxes, gent sense sostre, sense feina, ara gairebé tots. Escasegen els recurosos a la majoria de llars. Si falla el treball quotidià no ens en sortirem.

On anem a raure? Abans parlaven malament dels que arribaven d’altres terres en busca de sosteniment, una feina que els permetés tenir un sostre i un mos a taula. Aquesta dificultat és avui la de moltes llars…

Sobrevivim en un món on res és previsible. Tinguem present que molts, s’havíen arribat a creure que ho tenien tot. Mai ho he pensat però sí la majoria que m’envolta, gent de be, que ho passa, com tots: migradament.

Reeixirem? Cal repassar les rendes dels de dalt de tot i, procurar compartir els bens que ells NO necessiten. La Humanitat passa dificultats i entre tots hem d’intentar que no falti el minim per a sobreviure.

El meu gernani m’ha regalat ja tres flors. Sempre hi ha quelcom positiu…

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: