L’Ametlla del Vallès ha perdut seu encant.

Quan ens hi vam instal.lar l’any 1969 no arribàvem  a  1.500 habitants. Uns anys abans -al menys cinc-, hi anàvem a passar l’estiu. Vam decidir aviat construir una casa, convençuts de que era el millor per a tots i, ens hi vam instal·lar definitivament. Vivíem pels fills -vuit en aquell moment-, la filla petita va néixer un any després, l’any 1970.

Tothom es coneixia i ajudava, poques botigues però s’hi trobava de tot. La gent no sortia massa de casa.  Hi havia com a tots els pobles els que dirigien la vida al seu aire. No entenien, d’entrada, que els nouvinguts volguéssim formar de la seva comunitat. El meu espòs, amb la seva constància i bon fer va aconseguir l’apropament. Els costava acceptar que algun dit estiuejant volgués formar part del seu poble.

Puiggraciós  i el suport de la Comunitat de monges que s`havien fet càrrec  del Santuari rera molts anys fora de servei religiós, van ser la nostra guia i, seguim fidels passats els anys. La vida no era fàcil, els fills anaven a Escola a Granollers.  Vaig fer de xofer  molts anys.

Per què aquest Preàmbul? Per explicar que el poble era una delícia: el bosc a pocs metres de casa, conreus de tota mena, arbres, un riuet, figueres. Molta vegetació, ben cuidada pels pagesos propietaris i pels treballadors municipals. Ara, ni les aceres son viables i les herbes i matolls ho cobreixen tot. El camí que porta al cementiri està ufanós. Una burilla o un llumí podria causar molts danys. Sabem que no tothom és responsable.

Aquell poble residencial s’ha convertit en una comunitat de 8.500 persones. S’ha construït on NO tocava, s’ha modificat, on ha convingut, aquell l’intocable Pla Municipal a benefici de… alguns ho saben.

Si veniu al poble, cal només donar una ullada: segueixen moltes construccions de cases i blocs, on no deurien ser. Van fer veure que ho demanaven a la ciutadania però, NO ens van escoltar. Han fet modificacions del Pla general a l ‘albur dels que manen. No és el poble que estimàvem, pel qual maldàvem. Dol l’ànima. No pots passejar si no mires constantment a terra, àdhuc les aceres son plenes de males herbes. On son els treballadors municipals que s’ocupaven de carrers i camins?

Be que paguem!

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: