Estiu, pandèmia, temps estrany

Anys ha, el temps es dividia en cicles: primavera, estiu, tardor, hivern. Teníem una lleugera idea de com vestir-nos, dels menjars, els horaris, les vacances. Avui, al SXXI, tot és diferent, entre tots ho hem malversat tot. Teníem fred a l’hivern però les estufes i les llars de foc l’apaivagaven -estufes de clofolla, que eren les predilectes perquè no tufejaven-; abric que passava de grans a petits. Esperàvem l’estiu per anar a la platja amb autocar -a penes ningú tenia cotxe propi- o per fer aquelles escapades curtes amb tren, per veure quelcom que ens interessava: art, monuments, pobles, tradicions i anar a dinar a una fonda recomanada, Es gaudia dels productes del temps, de la terra propera: les cireres, les maduixes, els prèssecs, els tomàquets. I, què ha passat? Que tot està capgirat.

No hi ha estacions de l’any per als productes de la terra, tot està modificat i previst per a tot l’any. Arriba d’arreu del món, mai no saps què menges si no compres on cal. Hem perdut el plaer dels sabors… La fruita que comprem ha d’acabar sempre en un batut, si no volem que es faci malbé. El món ha fet un gir gràcies a tots plegats, que hem permès que l’economia i els qui la dirigeixen s’apoderin, amb la benedicció dels que manen, que ho podien aturar i no ho van fer. Formaven-formen part dels grups econòmics impulsors, que han convertit el món en el seu feu particular. Si et descuides, no saps d’on prové allò que menges ni de quin país ha arribat. Els que vivien de la pagesia a casa nostra ho han passat molt malament. La majoria dels camps de conreu han servit per fer edificacions, tot sovint monstruoses, on encabir.hi nouvinguts a la cerca d’una terra d’acollida que no ho és.

I de cop i volta arriba la pandèmia, pocs reconeixem el camí assenyalat. Molts no han respectatles indicacions a seguir. Són els mateixos que ho van malbarator tot: l’aigua, les menges, l’energia, els espais, la feina. Arribarà el moment -que no m’agradaria veure- que tot plegat, com diem a Catalunya, farà un pet i se n’arirà en orris si no som capaços de dir adeu a molts vicis contrets. Recuperem la vida senzilla, no abusem dels béns que la natura n’aporta, no malbaratem l’aigua, deixem de contaminar amb tants artefactes i productes que ens maten lentament.

I avui a la cuina, una recepta de la meva amiga Maria Luisa: polpettone al forn.

INGREDIENTS 600 grams de carn picada de vedella, dos talls de pernil salt esmicolat, dos ous sencers, una llesca de pa torrat xopat amb llet, una mica de formatge ratllat, dues cebes, dos grans d’all sencers, sal i pebre, un ramet d’alfàbrega i un got de vermut.

Barrejarem la carn picada amb el perni, els ous, el pa torrat i el formatge. Farem una pilota i, un cop ben barrejat, la col.locarem en una plata amb oli d’oliva, les dues cebes tallades, els alls i l’alfàbrega. Ho ruixarem amb el vermut. Ho entrarem al forn calent a 190º uns 45 minuts sense remoure.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios .

A %d blogueros les gusta esto: